En vigílies de les festes nadalenques ens arribà la felicitació d´en Joaquim Nadal, amb un exemplar del seu llibre de recent publicació. Es tracta de la biografia de Joan Subias Galter. Un personatge molt conegut per la generalitat de gironins i d´empordanesos. Però conegut molt superficialment. I amb la publicació d´aquesta biografia que li ha dedicat el professor Joaquim Nadal se´ns apareix amb tot detall la impressionant personalitat d´aquell empordanès al que devem la conservació de monuments i obres d´art que són una part molt notable del patrimoni cultural del nostre país i, d´una manera molt concreta, de les comarques gironines.

En les pàgines de l´esmentada biografia es tracta de la vida del jove Joan Subias en el seu ambient familiar de Figueres. Dels seus estudis elementals i secundaris i dels anys universitaris a Barcelona, dedicats a una especialitat que estava molt lluny de la que era la seva vocació. Una vocació que se centrava en l´Art i l´Arqueologia, i en la docència d´aquestes especialitats. Se´ns dona a conèixer l´amistat que compartí amb Salvador Dalí, tot i que aquest li portava uns anys d´avantatge. Perfeccionà la seva formació en els Estudis Normals de la Mancomunitat, a Barcelona. I tot seguit pogué obtenir la plaça de Director dels Serveis de Cultura de la Diputació de Girona. I des d´aquest càrrec tingué la oportunitat de desenvolupar una gran activitat, d´acord amb la seva formació, els seus coneixements i que allò que era el que li plaïa fos on aplicar el seu treball. Un treball que tingué per marc tot l´àmbit de les nostres comarques, movent-se entre Girona i Figueres.

En els tràgics anys de la guerra del trenta-sis li correspongué assumir una gran responsabilitat en la conservació del patrimoni artístic i monumental ubicat en els temples que eren objectiu dels revolucionaris que es disposaven a destruir i incendiar tot el que tingués caràcter religiós. Juntament amb els membres de la Comissió constituïda per realitzar aquest treball no hi regatejà esforços i sacrificis i visqué situacions molt tenses, en les quals s´hi jugava la integritat i fins i tot la vida. La Catedral de Girona, convertida en Museu del Poble per tal de mantenir-ne la integritat, estigué confiada a la seva custòdia. Jo aleshores estava estudiant el batxillerat i el professor d´Història del nostre Institut ens portà a visitar la Catedral. El senyor Subias guià la nostra visita. El nostre professor li preguntà per què havent retirat l´orgue i enderrocat la paret del cor no havien prescindit del cadiram per deixar lliure tota la nau. I el senyor Subias argumentà que hi havien deixat un testimoni a fi que la grandiositat de la nau es fes més evident si hi havia un punt de referència. Per a aquella visita tinguérem en ell un guia excepcional i recordo que m´impressionà per la manera de comunicar els seus coneixements. Com també la delicadesa i la cura amb què tractava el tresor que, en aquelles àrdues circumstàncies, havien confiat a la seva dedicació i a la seva responsabilitat.

Però tots aquells treballs, sacrificis i assumpció de perills no li foren reconeguts en la postguerra, ans al contrari li comportaren una dura depuració. En el procés depuratiu no hi valgueren les declaracions favorables, entre les quals destaquen les del propi bisbe de Girona, Dr. Cartañà. I la Diputació, amb un tracte inhumà, el deixà sense feina i sense sou. La seva total rehabilitació administrativa no arribà fins després de la seva mort.

Durant uns anys la seva situació fou molt trista i difícil, i es defensà realitzant treballs editorials. El fet de pertànyer a la «Real Academia de Bellas Artes de San Fernando», de Madrid, des de l´any 1935, i més encara per la seva amistat amb Frederic Marés, el qual era bon coneixedor dels mèrits i actuació del represaliat, pogué entrar com a professor de l´Escola de Belles Arts de Barcelona. I l´any 1957 fou nomenat Acadèmic de l´Acadèmia de Sant Jordi, de Barcelona. Amb això se li oferí l´oportunitat de continuar una activitat semblant a la que havia desenvolupat en els temps anteriors al conflicte bèl·lic. Publicacions, conferències. Viatges d´estudis amb els alumnes de l´Escola... Tant en la primera etapa de la seva vida com en la posterior tingué una veritable obsessió per la recuperació i conservació de dos excepcionals monuments de l´Empordà: el monestir de Sant Pere de Rodes i la Col·legiata de Vilabertran. Com també intervingué en la restauració dels Banys Àrabs i en el projecte del Passeig Arqueològic de Girona, amb una relació amb l´arquitecte Rafel Masó.

La biografia va acompanyada de la relació de llibres que va publicar el professor Subias. Dels articles acadèmics en diverses publicacions especialitzades. D´una àmplia relació de conferències. I d´un interesantíssim epistolari.

El llibre està il·lustrat amb un molt complet elenc de fotografies, algunes de les quals tenen un gran interès. Especialment aquelles obtingudes duran els temps de guerra, una de les quals figura en la coberta del llibre. Es tracta de la portalada de la Basílica de Castelló d´Empúries, protegida amb una paret de maons i amb un rètol de grans proporcions que diu: Monument Nacional. Un exemple dels molts que es podrien oferir sobre l´actuació de salvament del patrimoni.

Gràcies a la ingent obra de recerca realitzada pel Dr. Joaquim Nadal ara podem conèixer amb tot detall la personalitat i l´obra de Joan Subias. I uns episodis de la nostra història que tot i ser recent i per a alguns de nosaltres viscuda, no coneixíem prou bé i en aquesta publicació queden perfectament documentats.

És impressionant la relació d´arxius, biblioteques i institucions consultades per l´autor del llibre. Com també la relació de persones de qui ha obtingut informació. Els contactes personals, institucionals i documentals es pot dir que han estat exhaustius. Una obra completa i definitiva. Amb el prestigi que té tota la producció de l´historiador Joaquim Nadal. El fet que l´obra hagi estat publicada per l´Institut d´Estudis Catalans constata la seva vàlua.