Van estar rastrejant-los durant la nit. La «ploma» era fàcil d´identificar en els seus radars psicòpates. Quan els skinheads van pujar a l´autobús, els passatgers van dreçar les esquenes als seus seients. Aquells fanàtics de poques llums portaven pantalons ajustats, botes de l´exèrcit, anaven rapats i no tots eren tan «aris» com se suposava.

Es van dirigir al fons, sense dubtar, on van insultar i van pegar a un noi amb inusitada violència. Per «marica», com li deien. Eren cinc contra un, els valents. La gent va escapar de l´autobús, deixant lliurat a la seva sort el jove aquell. Dos dels passatgers es van quedar mirant la pallissa, no sense cert morbo. Jo era una criatura i la por per poc em fa mullar els pantalons.

Quan Donald Trump va assumir la presidència dels Estats Units, vaig imaginar molta gent, especialment als que anaven dirigits els ultimàtums de la campanya, dreçant les espatlles davant dels televisors i sentint, com aquell dia, l´amenaça de la ultradreta recorrent els passadissos abans que esclati la violència. Aquesta foscor que es fa amb el món. Aquest revival d´altres èpoques amb regust de La taronja mecànica.

Quan el dia de la seva assumpció va fer gala del seu coneixement del còmic repetint el guió de Batman, va deixar clara la seva visió del món. Trump creu que el planeta és Ciutat Gòtica, on ell mateix encarna el Joker, tot i que es cregui un superheroi, aquell personatge histriònic que es parteix de riure en l´obstinació de la seva bogeria.

És aquest dogmatisme quan parla, el dit índex aixecat a un costat, aquell cabell ros i aquesta cara de peix gros de les finances. Agitant el populisme i el nacionalisme, Trump necessita un enemic, i aquest joc dialèctic que el va portar a la presidència, serà el quid del seu govern. Si hi ha una lluita, hi ha legionaris. Hi ha, sobretot, una causa, que és el que els molts americans anhelen. Immigrants, Europa, les dones, tot sembla posar-se en la seva mira.

El mur a la frontera de Mèxic és la seva metàfora. La d´un projecte kafkià que es tanca en si mateix, símbol de les hostilitats. Muralla que no només pretén ser material, sinó que romandrà en la ment dels que acaten els seus límits. I dels que no, en l´intent d´enderrocar-la.

No sorprèn que l´arribada de Trump comenci a encoratjar a Europa velles guàrdies xenòfobes i de l´extrema dreta que agafen impuls. Aquells skinheads de l´autobús, que ara seran uns vells macarres de bar, miren contents a l´espera de treure la pols als seus vells uniformes de primats fanàtics.