Teresa Purroy

La secretària de Convergència a Girona es jubila i el seu homenatge ha estat la concentració d'orgull convergent més gran vist en molts anys

29.01.2017 | 11:41

972214260

Pocs telèfons recordo de memòria. Un és el 972214260, on a l'altra banda de la línia he trobat durant 27 anys la Teresa Purroy. La secretària de Convergència a Girona i a les comarques gironines es jubila i en el seu homenatge ha estat la concentració d'orgull convergent més gran vist en molts anys. Només ella ens podia reunir a tots sense excepció, només ella és el punt de trobada sense reserves per algun reflex del passat.

L'any 1989 va arribar a Convergència per la campanya de les europees i es va començar a entregar amb cos i ànima a la militància. Ens coneix a tots, sap dels humors de fons de tant parar l'orella i avisar-nos amb paraules clares i sempre ha tingut el detall que distingeix una persona que es cuida dels detalls. Parlar amb la Teresa és un exercici de saber comunicar-li, en el moment oportú, si tens temps o vas just perquè sempre té més coses per explicar del que veu de la política del moment. Com tantes persones, de la seva generació i més joves, ha patit les tensions emocionals de l'evolució d'un marc polític que ha passat del nacionalisme autonomista al sobiranisme. I com tantes, no sense patir, està d'acord amb el plantejament de fons tot i que ens diu que prenguem cura de com fem les coses.

De manera sistemàtica i rigorosa la Teresa Purroy ha portat la base de dades de les altes i les baixes, les convocatòries, les llistes electorals i tantes altres feines. Patidora i entregada com és, sempre es llevava de bon matí per intentar ser els primers a entregar les llistes. Però la Teresa, sobretot, s'ha distingit per la seva força com a mare que ha tirat endavant sola una família amb dos fills als quals els ha donat la millor educació amb un gran esforç i uns néts als quals ha ajudat a créixer amb dedicació. La Teresa es jubila quasi el mateix moment que Convergència –amb tots els seus actius i les seves inèrcies-abaixa el teló per donar pas a un Partit Demòcrata que té un 20% de militants que mai han militat a CDC.

Els nous i joves militants segurament diran que han sentit a parlar de la Teresa però per molts de nosaltres ha representat un suport fonamental per poder fer bé, molt bé, la feina. Els moments electorals sempre són emocionants, amb molta gent, amb molts aplaudiments, però en els mítings i en les nits electorals sempre hi ha uns grans moments de solitud. Abans de sortir a fer un míting, en les hores d'espera dels resultats electorals o abans de sortir a fer una valoració de resultats, nits dolces, molt dolces, i nits tristes. Quan no s'han encès els focus, quan estem en la tensa espera, sempre he demanat a la Teresa que em fes un petó a la galta, que em portaria sort. La Teresa ens ha portat sort, energia i ens ha fet retrobar a tots. Moltes gràcies, Teresa Purroy.

La lentitud desesperant

Fa pocs dies Diari de Girona es feia ressò d'una resposta parlamentària que el Govern de l'Estat em feia en la qual m'informava que en dos anys el Ministeri de Foment ha fet el 65% d'un tram de 3,3 quilòmetres de la N-II. Segons el calendari del Ministeri, només queda un any per acabar les obres de Medinyà a Orriols, indispensables per motius de seguretat vial perquè la conducció actual és perillosa. L'Estat que entoma el deute de TPFerro, 450 milions d'euros més 200 milions ja pagats per lucre cessant quan el túnel del Pertús estava acabat però no hi passaven trens, l'Estat que entoma el rescat de les autopistes radials de Madrid per un cost superior als 5.000 milions d'euros, és l'Estat que en dos anys fa el 65% de 3,3 quilòmetres d'autovia a la demarcació de l'Estat amb més quilòmetres desdoblats.

Deixadesa, premeditació, desconnexió? Operació diàleg? A veure què ens porten els pressupostos de l'Estat per a aquest 2017. Quan siguin aprovats definitivament, cap allà al maig, aquest país estarà per altres coses destinades, precisament, a enterrar aquesta lentitud desesperant que no para de donar-nos motius.

França


Aquesta setmana Le Canard Enchainé ha revelat una exclusiva que pot fer trontollar tot el panorama de les eleccions presidencials franceses. François Fillon, candidat dels Republicans i que ja es veia a tocar de l'Elisi si en la segona volta s'havia de confrontar amb Marine Le Pen, ara nota com la seva candidatura trontolla. S'ha revelat que durant anys la seva esposa, Penelope Fillon, va cobrar com a assistent parlamentària del seu marit.

Si bé la pràctica que familiars treballin per un parlamentari està permesa a l'Assemblea Nacional francesa –actualment hi ha més de 50 casos sobre 500 i escaig diputats- ningú recorda haver vist l'esposa de Fillon com a activa assistent. Pot ser que Fillon doni explicacions suficients i se'n surti, pot ser que hagi de retirar-se i cedir el pas al segon en les primàries, Alain Juppé, que s'havia retirat a Bordeus a llepar-se les ferides de la derrota no prevista. O pot ser que Fillon aguanti la candidatura però pateixi tal desgast que els vots vagin cap a un altre candidat.

Tot això succeeix a menys de 100 dies de la primera volta de les presidencials, que és el 23 d'abril. Marine Le Pen portava moltes setmanes d'un destacat perfil baix en la campanya. Potser sabia que alguns estaven a punt de fer-li una part de la feina. Si ens inquietava que Fillon volgués deixar en suspens l'aplicació a França d'alguns articles de la Convenció Europea de Drets Humans, Le Pen porta en el seu programa la sortida de l'euro. Atenció al que passa a França en els propers mesos. Si continuem amb la successió de fets no previstos del 2016, la Unió Europea pot quedar seriosament tocada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema