Què podríem fer?Marina Ruiz Rocasalva Santa Coloma de Farners

n Fa un temps va sortir una notícia al diari on s´explicaven els resultats de la recerca sobre plàstics biodegradables. És una idea meravellosa que es destinin recursos per la investigació d´aquest nou material que podrà substituir el plàstic que nosaltres hem conegut fins ara (derivat del petroli i molt contaminant). S´ha de dir, però, que el principal problema que tenim actualment és la gran acumulació de residus de plàstic que s´ha anat formant fins ara i, dels quals no sabem, i alhora no en podem fer res. El seu procés de reciclatge és molt costós i molt llarg; per això, el que es fa amb la majoria de les restes d´aquest material és enterrar-les sota terra en zones on no presentin cap problema per a nosaltres. Per desfer-nos de tots els residus plàstics també podríem cremar-los, però la seva combustió allibera productes tan tòxics pel medi ambient i l´atmosfera que resulta una opció totalment inviable. Per aquesta raó, seria molt interessant dedicar recursos per investigar la manera d´eliminar tota aquesta enorme acumulació de deixalles i residus que a poc a poc degraden el medi ambient de tots. Podríem, fins i tot, destinar ajudes econòmiques a donar utilitat a tot aquest cúmul de deixalles contaminants; seria viable obtenir energia a partir de tots aquests plàstics?

50 anys de Santa Maria de SoliusJoaquim Arpí Montero lloret de mar

n Aquests dies celebrem els cinquanta anys de l´arribada dels monjos al Monestir de Santa Maria de Solius que, com molts, no dubto de qualificar d´una benedicció per aquestes terres i per a l´església que és a Girona.

Aquesta humil comunitat de monjos cistercencs, plantada a les nostres comarques, amb el seu estil de vida, de contemplació, de pregària i de treball, ha estat i és avui dia, a parer meu, d´una importància cabdal com a referència i suport, tot i el seu silenci, per tantes i tantes persones, que s´hi han apropat i en la contemplació, la pregària i el consell, s´han trobat amb ells mateixos, i amb el Déu de la nostra Fe que serveix per a la vida.

Per aquest motiu, en nom de totes les persones d´aquestes comarques més properes, i de tot arreu, en vull donar gràcies, i tant de bo que la seva presència i les vocacions que l´Esperit desperti, sigui per molts anys!

Caterina Albert-Víctor CatalàEulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

n Dissabte es va fer la IV Jornada d´estudi sobre l´obra de Caterina Albert-Víctor Català. Durant tot el dia vam poder escoltar les dife­rents ponències dels estudiosos d´aspectes literaris i artístics de l´obra de l´escriptora exposades al Museu d´Arqueologia d´Empúries, així com també un recital de poemes en la veu d´Enric Casasses. Al vespre ens vam traslladar a l´Alfolí de la Sal, on va tenir lloc l´espectacle «Víctor Català, espurnes de llum», molt ben interpretat pel Grup de Joves de les Lectures Dramatitzades de la Biblioteca Víctor Català. Tot en conjunt, un parell d´actes més dels molts que han tingut lloc aquest any passat, amb motiu del 50è aniversari de la seva mort.

Ha estat un any en què s´ha donat a conèixer encara més la seva obra literària, però també l´obra artística en dibuix i pintura. Enric Tubert en va parlar dissabte. Al Museu de l´Empordà de Figueres es pot veure la mostra «Caterina Albert, escriptora i pintora». Hi ha el seu enorme cavallet amb el gran llenç d´un retrat, així com la paleta i alguns dibuixos i pintures. És tracta d´una petita mostra, només. Potser estaria bé, per sumar-se als actes commemoratius, de preparar una exposició retrospectiva que recollís d´una forma més àmplia la seva faceta de dibuixant i pintora. Així podríem veure els autoretrats junts, els retrats de familiars i amics, els paisatges i les il·lustracions que feia als seus escrits.