El cervell, aquest desconegut

30.01.2017 | 11:05

Diuen que tenim tres cervells i mig. El primer és el rèptil o prehistòric, conformat fa 200 milions d´anys, que vigila la nostra supervivència i actua com una urpa davant del perill; el segon, de fa 125 milions d´anys, el cervell límbic o endotímic, comú a tot el regne animal, és el del monitoratge de l´organisme a través d´hormones i estímuls nerviosos; el cognitiu, sorgit del neocòrtex, format fa «només» tres milions d´anys, que inclou percepció, atenció, memòria, llenguatge, això és, intel·ligència i poder de comunicació. El mig estaria in fieri, seria el cervell abstracte o estètic, desenvoluparia una quarta funció cerebral, la capacitat espiritual de crear i creure, coronada per l´esperit o consciència de formar part d´un tot, obert a la diversitat i al Tot, capaç de demanar-se sentits transcendentals de la vida.

Marie Amalric i Stanislas Dehaene a la Unitat de Neuroimatge Cognitiva Inserm-CEA, al sud de París (França), enfrontaren quinze matemàtics professionals i quinze que no ho eren a enunciats com aquest: «Una funció suau les derivades de la qual són totes negatives és analítica.» Amb quatre segons havien de dir si eren falsos, veritables o no tenien cap sentit. Amalric i el seu equip analitzaven amb un escàner la reacció del seu cervell. La finalitat de tot plegat era saber si existeix una base neuronal rere el pensament matemàtic avançat. Existeix un cervell matemàtic? Té el nostre òrgan pensant un àrea especialitzada per entendre l´àlgebra, la geometria o els problemes d´espai? Semblaria que sí. Hi hauria una sèrie de zones al cervell (en ambdós hemisferis) de l´escorça prefrontal, de la parietal, del lòbul temporal inferior i del còrtex prefrontal que s´activen sols quan els matemàtics afronten enunciats o problemes de la seva especialitat. I coincideixen amb els circuits que entrenen joc quan una persona qualsevol maneja números, fa sumes i restes o desxifra amb una fórmula matemàtica. Amalric parla de dues hipòtesis sobre l´origen de les habilitats humanes per a les matemàtiques avançades: l´una sosté que les habilitats matemàtiques sorgiren com una branca de les habilitats humanes per al llenguatge; l´altra, que es desenvolupen independentment el llenguatge. Existiria, doncs, una separació entre les àrees implicades en l´abstracció matemàtica i les dedicades a reflexionar sobre coneixements generals d´altra índole. Cal saber que alguns pacients afàsics –amb alteracions en la parla per una lesió cerebral– poden fer operacions aritmètiques.

Però queden moltes incògnites, perquè el coneixement matemàtic pot ser codificat en forma lingüística (tots hem cantat les taules de multiplicar) i, per tant, el llenguatge juga un paper important en l´aprenentatge de conceptes matemàtics, afer que requereix més anàlisi i experimentació. El que és segur és que aprendre matemàtiques ens canvia. Quan els nens deixen de sumar i restar amb els dits per emprar la memòria el seu cervell es reorganitza. Experiments de la Universitat de Stanford van concloure que el cervell dels nens de 7 a 9 anys a l´hora de resoldre problemes matemàtics es comporta de manera diferent al dels adults. La clau rau en l´hipocamp, una regió cerebral en forma de cavallet de mar essencial per a la formació de la memòria. Mentre en els nens és la zona més activa quan resolen problemes, en madurar entra en acció el neocòrtex cerebral, format per sis capes de neurones on el coneixement matemàtic ja sembla estar consolidat.

Altrament, un estudi noruec assegura que el que ens fa bons en matemàtiques no és tant el talent innat sinó la pràctica (el bon jugador d´escacs no és que sigui molt intel·ligent sinó que és molt intel·ligent per jugar als escacs). A Roi Cohen Kadosh, de la Universitat d´Oxford, el sedueix pensar que si afegim a la pràctica avenços de neurociència –aplicà a un reguitzell de voluntaris descàrregues elèctriques suaus a l´escorça prefrontal per fer estimulació transcranial–, millorarem les habilitats matemàtiques humanes de tal manera que defensà aquesta tesi: «No és cert que els que avui són dolents en matemàtiques sempre ho seran». Més i tot: Cohen i el seu equip estan explorant amb experts en neuroètica les implicacions socials i morals d´aquests tipus de millores amb estímuls.

Tot això ho hauria de tenir en compte l´OCDE (l´Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ) que porta endavant les enquestes del PISA (el programa per a l´avaluació internacional d´alumnes) ara que ja tenim un cert coixí: les enquestes del 2009 giraven entorn de les capacitats lectores, les del 2012 entorn de les matemàtiques i les del 2015 entorn de les ciències. Quan es demanà als estudiants espanyols tasques de resolució de problemes (i aquestes tasques es defineixen com «la capacitat d´un individu per participar en processos cognitius per comprendre i resoldre situacions problemàtiques en les quals cap mètode de solució no és immediatament obvi»), van obtenir un rendiment 20 punts per sota del que s´esperava en vista al rendiment que havien demostrat en matemàtiques, lectura i ciències. Així el 28% dels estudiants no assoleix un nivell de rendiment bàsic en la resolució de problemes en comparació amb el 21% per al conjunt de l´OCDE.

Llegint els resultats amb calma, fins i tot sembla poder-s´hi trobar una mena de cervell femení. Per exemple, resulta que dels 65 països que participaren al PISA 2009 –l´any de la comprensió lectora–, en absolutament tots la puntuació mitjana obtinguda per les noies era superior a la dels nois. En els països de puntuació mitjana més alta, Corea (539) i Finlàndia (536), les noies van obtenir 558 i 563 punts, mentre que els nois van treure 523 i 508 (a Catalunya, amb una puntuació mitjana de 498 punts, les noies catalanes n´obtenien 513 i el nois 484, 29 punt menys). Des de la neurociència, doncs, es podrien responsabilitzar als circuits neuronals i a la genètica, el triomf lector del cervell femení, però la psiquiatra feminista Cordèlia Fine assegura que hi ha molts factors externs que contribueixen a donar forma al cervell i que poden modificar els gens de les persones com ara les experiències viscudes, el medi ambient i el comportament en la vida quotidiana, condicionat per la societat, l´educació, la família i la cultura.

Dels resultats del 2015 es pot extreure que la mitjana de noies tenen una probabilitat d´11 punt percentuals més alta que els nois d´aspirar a càrrecs legislatius, executius i alts càrrecs professionals. En canvi només un 5% de la mitjana de noies aspiren a ­carreres d´enginyeria o d´informàtica, ­enfront del 18% de nois. També les noies asseguren llegir més per plaer que els nois.

Per a la neuropsiquiatra nord-americana Louann Brizendine, tots els cervells comencen per ser un cervell femení; vuit setmanes després de la concepció, el cervell es torna masculí, si es donen unes determinades condicions, un excés de testosterona que fa disminuir el centre de comunicació, redueix el còrtex de l´audició i dobla el volum de la part del cervell que processa la informació sexual, que serà determinant en el cervell del mascle adult. Ull viu: com deia Bacon, Ipsa scientia, potestas est (la inel·ligència en ella mateixa ja és un poder).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema