Oblit imperdonable per l´emoció

Teresa Purroy i Coloma girona

Dissabte, els meus companys del PDeCAT van organitzar un dinar memorable que mai podré oblidar. En el meu nerviosisme i alegria desbordant, quan em van donar el torn de paraula en els agraïments, vaig començar per agrair als organitzadors del dinar la gran feina duta a terme, als presidents comarcals perquè em van acompanyar amics de totes les comarques, a tots els amics que també van venir de fora i per acabar vaig agrair la presència de tota la meva família, començant pels fills, consogres i acabant pels nets.

En l´emoció del moment, vaig dir adéu i gràcies i avui, en la tranquil·litat que em dona el dia després, vull agrair la presència del molt honorable president Carles Puigdemont, del molt honorable 129è president Artur Mas, de la coordinadora general del PDeCAT Marta Pascal, del president de la Diputació i de la Federació del PDeCAT Pere Vila, de Lluís Guinó, membre de l´executiva del PDeCAT, del delegat del Govern de la Generalitat Eudald Casadesús, de l´honorable conseller de Cultura Santi Vila, de Lluís Coromines, membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, de la il·lustre alcaldessa de Girona Marta Madrenas, de l´exconseller Felip Puig, del cap de llista i diputat Jordi Xuclà, del diputat Sergi Miquel, del senador Joan Bagué, de la presidenta del Consell Social de la Universitat de Girona, la Rosa Núria Aleixandre i del senador David Marca. També vull agrair la presència de caps de SSTT, alcaldes, presidents de consells comarcals. A tots ells i a tots els associats, gràcies per compartir amb mi un dinar memorable i inoblidable i pels meravellosos regals que em vau fer.

Una abraçada a tots.

Oriol Junqueras i el català

salvador tarradas gualta

El vicepresident del Govern em consta que escriu i parla un italià impecable. Els italians són extremadament curosos amb l´ús de les esses sordes (cassa, professore, abbasso, passeggiare, osso, permesso, ossessione, etc.) i sonores (casa, Caruso, Treviso, preciso, arenoso, grazioso, etc.), amb les seves normes i excepcions. Totes les llengües europees, excepte el castellà, l´aragonés i el bable, disposen dels dos sons de la essa. Si no els saps distingir i pronunciar, difícilment et faràs entendre i consideraran que parles malament el seu idioma. En francès, fins i tot, t´hi pot anar la vida (poison, poisson). Oriol Junqueras (i altres polítics, periodistes i educadors) quan parla català diu «comisió», «dimisió», «alcaldesa», «jutgesa», «metgesa», «abadesa», «presió», «Bruseles», «pesebre» etc, en comptes de dir correctament comissió, dimissió, alcaldessa, jutgessa, metgessa, abadessa, pressió, Brussel·les, pessebre, etc. Si fes el mateix amb la llengua italiana li dirien que «parla un brutto italiano».

Els pressupostos i l´ensenyament

Maria Àngels Mató i Pallí girona

Pressupostos per a escola i en­se­nyament; tenim clar que és un tema actual, d´ara mateix, i junt amb els comentaris sobre diners destinats a una qüestió que tothom reconeixem importantíssima, es posa sobre la taula dels de­bats les opinions personals so­bre escola pública i privada-concertada. Per què posar-nos dogmàtics ni els d´una part ni de l´altra? Per què criticar-nos mútuament? Per­ què no respectar diferents sistemes?

Tots els ciutadans paguem els impostos i el que és just és que aquests diners, procedents de la butxaca de tots, es reparteixin entre una pluralitat d´opcions escolars que possibiliti la llibertat i cedeixi la prioritat de decisió als pares, ja que a ells els pertoca la responsabilitat de l´educació dels seus fills. I per què no el xec escolar? Ca­da família rep uns diners per fill i amb aquest diners els pares decideixen que aquest nen o nena s´eduqui on ells escullin, segons criteris personals i familiars que han de ser respectats sempre. No seria això llibertat? No ens a­lli­beraria de la discussió sobre la destinació dels diners, si a escola pú­blica o si a privada-concertada?