Els urbanites, els moderns, els hipsters... miren la resta de ciutadans amb suficiència. Se senten superiors perquè tenen bon gust, viuen als llocs adequats, porten el que toca, surten pels locals més cool i consumeixen els productes que els fa tan especials: música, cinema, literatura, roba, alimentació, beguda, etc. Per descomptat, voten l´opció més intel·ligent. Això, si es dignen a votar, és clar. Llàstima que -oh!- els seus partits rarament guanyen les eleccions, com demostra l´ascens dels extrems, sobretot de dreta, arreu d´Europa. Aquesta és una de les raons que explica que els àrbitres de l´elegància s´hagin hagut de fixar en els exponents menys evolucionats de la classe obrera. La indústria de les tendències ha estat anys intentant atreure´ls, ja que representen gairebé l´última manifestació d´allò exòtic, un cop totes les altres cultures i contracultures han estat domesticades i explotades fins a l´extenuació. Però, ara per ara, les noies i els nois de barri, els suposats cutres vestits sempre amb xandall i vambes, van a la seva. Ells van consumar el Brexit i estan aconseguint fer-se escoltar a França, Itàlia, Holanda, Àustria, Alemanya, Rússia... Tenen la voluntat i la capacitat de modificar el paissatge polític. I ni tan sols els cal burlar-se dels hipsters perquè mai no es van creure la faula sobre el poder transformador del coneixement.
