Diuen que cada país té els governants que és mereix i no d´altres, i nosaltres ja tenim la nostra dosi de paciència amb el que hi ha a casa com per haver d´aguantar a més, aquells governs que no ens corresponen. Ho dic, perquè des que ha començat l´any i també durant la seva campanya electoral hem d´esmorzar, dinar, berenar i sopar amb aquesta mena de Jesús Gil que han escollit els nord-americans, escoltant, veient i llegint totes les astracanades que aquest home fa cada minut, com si amb això ens hi anés la vida.
Tant se val si obres les xarxes socials, si escoltes la ràdio, veus la televisió, llegeixes el diari o consultes qualsevol mitjà digital, en Trump ho ocupa tot, ja sigui per accions de govern o millor dit, per destrosses del seu govern, com per les seves actituds i declaracions personals, totalment barroeres. I de res serveix que ara mig món s´escandalitzi, ompli carrers o signi tantes peticions com es vulgui per demanar que el facin fora. Aquest senyor ha estat escollit pels seus compatriotes i se l´hauran de menjar, com a mínim durant quatre anys. En canvi, no m´imagino que nosaltres també haguem de suportar-lo durant tot aquest temps, com si estiguéssim sota el seu mandat presidencial. Aquí ja tenim prou maldecaps i prou personatges indesitjables com per voler sentir-nos nord-americans.
Puc entendre l´obsessió dels mitjans de comunicació d´arreu del món per aquest president tan estrafolari, i de totes les xarxes socials, perquè es veritat que dona molt joc i permet omplir pàgines, tuïts i posts d´una manera més que fàcil, i és evident que tots tenim al cap els riscos que comporta el seu mandat, tant pel que fa a seguretat, com pels drets humans o econòmics, però no puc entendre que els ciutadans haguem de conviure constantment amb la seva imatge i la seva presència. Si algú el vol fer fora hauran de ser els mateixos que el varen votar, i no nosaltres.
