Cartes

del Registre Civil

de Girona

Enric Jover ginebra

La meva germana va morir el 28 de desembre, i el mateix dia el Consolat d´Espanya a Ginebra va demanar un certificat de naixement al Registre Civil de Girona per poder obtenir el Certificat de Defunció. Avui encara no l´he rebut, he telefonat 17 vegades i ni tan sols contesten el telèfon. Un altre gironí el va demanar el 29 d´octubre i ha arribat el 10 de gener. Així és que he decidit passar de l´Administració. A la meva edat no vull cap més mal de cap, podeu guardar el document i que sigui el que el temps aporti.

La Cellera

i la música

Pere Espinet i Coll antic component del grup musical Els Olímpics de la Cellera de Ter

A principis del 1900, a la Cellera neix la coral Els Rossinyols de Sales. Uns anys més tard, el jazz fa presència ferma amb dos grups, el Black Blue Jazz i els Mickeys, però, malauradament, la Guerra Civil espanyola del 1936 estronca el que hauria pogut ser un poble de referència musical al Principat de ­Catalunya. Deixem passar els anys, entrem als seixanta i dos grups, Els Sellers en primera instància i Els Olímpics en segona, emulant The Beatles, feien les delícies del jovent del moment. Val a dir que eren temps molt difícils, no hi havia les escoles de música, però la seva tenacitat va fer que es mantingués la flama musical al poble i que, naturalment, fossin els embrions dels futurs músics cellerencs.

El meu pare, músic i compositor, deia que l´harmonia d´una partitura era quan els aguts mitjos greus convivien d´allò més i ho transmetien al públic sense cap mena d´interferència. I això, al meu entendre, és el que ha passat aquest cap de setmana, al Centre Parroquial de la Cellera, on prop d´un centenar de músics cellerencs, les edats dels quals anaven dels 7 als 90 anys, damunt l´escenari, amb els seus ritmes i on la diversitat era present, han aconseguit connectar molt bé amb el públic assistent, fent palesa la nostàlgia dels temps passats, tot vibrant amb els ritmes actuals i no mancats d´una bona tecnologia. Deixeu-me felicitar la Junta del Centre Parroquial, els grups musicals que desinteressadament hi han participat i, evidentment, el públic assistent per aquests encerts.

«Alcoholàndia »

RICARD BARRULL GIRONA

La indignació, decepció, frustració, preocupació... m´han portar a posar en coneixement dels lectors aquest curt.

Som pocs, potser una minoria de famílies que no consumin begudes alcohòliques de cap classe. Sóc conscient que hi ha persones que en prenen amb regularitat, el gotet de vi per dinar i/o sopar, la copeta de cava, etc. Per a molts és un ritual i, per què no dir-ho, també un plaer. A més, el vi i la cervesa, pel que sembla, podrien ser beneficiosos per a la salut... en petites quantitats, clar. Un motiu més per incloure´ls en la dieta. Però en moltes ocasions mal utilitzat, consumit de forma negligent, no només pot acabar amb la teva vida, sinó també posar seriosament en perill la dels altres.

Si a part de tot això, els caps de setmana els convertim en festes de botellón, uns més i altres menys, estem gestant una cultura de l´alcohol que com hem vist en alguns documentals causa calfreds, i això sense oblidar els que van al volant dels vehicles, que posen ­diàriament en perill les vides dels altres.

Hauríem de posar en totes les ampolles que beure pot perjudicar la salut i pot perjudicar seriosament la vida dels altres.

Dit això, estic en total desacord amb els anuncis que sobre l´alcohol apareixen en diferents mitjans de comunicació i cadenes televisives, ja que promouen consumir-ne. Però em sembla encara més alarmant el que passa a diferents centres comercials instal·lats en plena població, en aquest cas a Girona, on podem trobar immensos aparadors que donen a la via pública on s´han instal·lat centenars d´ampolles d´alta graduació, que s´ofereixen als ciutadans del carrer, incloent els menors, que de forma diària circulen per aquestes zones. Encara més, la col·locació de les ampolles d´alta graduació, aquesta portada amb rigorosa meticulositat, amb un màrqueting perfecte per atraure com més gent milor, ampolles amb diferents formats, colors... unes llaminadures molt perilloses ofertes de manera que segurament traspassa la legalitat i això ho fan amb total impunitat.

Aquest curt hauria de servir perquè persones que se sentin com jo s´adhereixin a la meva croada i amb aquesta finalitat, demanar a l´Ajuntament, a fi i efecte que en primer lloc requereixi a aquests centres comercials «supermercats» a retirar o bé encegar aquests aparadors per preservar els drets dels ciutadans, especialment dels menors, ja que és evident que aquesta actitud d´exhibir l´alcohol comporta incitar a beure.

Estic convençut que la imatge que oferim perjudica, sens dubte, a tothom.