Amb una mica de retard, arriben aquests dies les sorpreses i terrors propis d´un canvi de mil·lenni. Donald Trump es disposa a abolir el capitalisme a cop d´aranzels, limitacions al comerç i intervenció del govern en els negocis. Per compensar, els maoistes defensen els principis liberals en un fòrum de Suïssa, pàtria estimada dels diners. Ja només falta que el Papa es declari agnòstic en la seva audiència dels diumenges o que els madridistes trobin atractiu el joc del Barça.
És com el món a l´inrevés, en què cadascú fa el paper de l´altre. Trump brama contra la globalització, fustiga els taurons de Wall Street, menysprea l´OTAN i considera que els xinesos eren menys perillosos quan exercien de comunistes. Lògicament, el president de la República Popular, Xi Jinping, defensa al seu torn l´obertura dels mercats i canta les glòries del capitalisme. Jinping, que és el revers somrient i discret de l´extremós Trump, li ha recordat que ningú surt guanyant en les guerres comercials. Sempre serà millor envair altres països amb els teus productes que fer-ho amb tancs i avions, com era costum en el bàrbar i no tan llunyà segle XX. El comerç és la millor vacuna contra les guerres pròpiament dites.
El millor és que Jinping parla a partir de la seva pròpia experiència d´èxit. La miraculosa conversió de la Xina al capitalisme -sense deixar de ser una dictadura comunista- va obrar entre d´altres portents el de treure de la fam milions d´habitants d´aquest país en només vint anys. També el de crear una modesta però creixent classe mitjana en una nació que durant aquest breu període va ascendir a segona potència econòmica mundial (i pujant). Sembla lògic que el president de tan populosa i puixant república expressi la seva fascinació pel capitalisme i fins i tot s´excedeixi una mica en l´exaltació de les seves virtuts. Probablement es tracti de la fe del convers. No és fàcil passar en dues dècades de Mao a Adam Smith com a autors de capçalera.
Contra aquests aires liberals que arriben des de Pequín s´aixeca, paradoxalment, el nacionalisme parcel·lari i agrest de Donald Trump, nou president de l´imperi. Trump considera que els xinesos fan trampes en els negocis i, per posar-hi remei, no se li ha ocorregut cosa millor que construir murs per refugiar-se del perill groc. Jinping ha recorregut a un dels proverbis en els quals tant abunda la saviesa xinesa per recordar-li al cap dels capitalistes la inconveniència de fer política de campanar. «Un pot tancar-se en una habitació fosca perquè el vent i la pluja es quedin a fora», va dir el president xinès a Davos. «El pitjor», va afegir subtilment, «és que també es queden fora la llum i l´aire». Pur Confuci.
Trump, que sembla poc amic de filosofies i metàfores, potser no ho hagi entès. No és probable que l´iracund home del serrell arribi a l´extrem de controlar l´economia ianqui amb plans quinquennals com els de l´antiga URSS; tot i que a hores d´ara del despropòsit ja no convingui menysprear cap hipòtesi. Sort que encara ens queda la Xina i la seva saviesa de mil·lennis per equilibrar la balança. Perquè ja hauran notat que s´acosta un xoc d´imperis.
