Primers i gloriosos dies com a president efectiu de Donald Trump. Aconsegueix el cim de l´imperi amb 70 anys i després de tres matrimonis i cinc fills. Novaiorquès de Queens i, atenció a la dada, el primer president nord-americà que accedeix a semblant càrrec sense tenir experiència política. Segons Wikipedia és, també, el primer president dels EUA que no ha servit a l´Exèrcit, però sí que és el més ric de tots els que s´han allotjat a la planta noble de la Casa Blanca. Trump és un toro, envesteix quan li amaguen el drap. En poc més d´una setmana, per la via ràpida del decret presidencial, ha dit al món que canviarà les regles de joc que es van fonamentar en la victòria aliada de la Segona Guerra Mundial.
En tot just uns dies, els think tanks més poderosos i influents d´Occident llancen hipòtesis sobre la imminència d´aquest nou ordre que s´albira després el canibalisme «trumpista». Com que no paro de llegir informes al respecte, els resumiré en les seves línies mestres i conclusions sense aturar-me en la sofisticació o simplicitat d´aquestes:
1. Trump és un neofeixista que el capitalisme es treu de la màniga per acabar amb la democràcia i els drets dels més desfavorits. La lluita de classes reapareix en tota la seva cruesa -la desigualtat- segons Noam Chomsky i els seus seguidors del MIT. George Orwell i la seva metàfora apocalíptica 1984 s´ha convertit en best seller. S´afanyen a reeditar-lo.
2. Més aviat és un il·luminat, un eixelebrat, donant coces al sistema. Va poder fumar alguna cosa en la seva joventut. Va de pressa però no podrà evitar l´impeachment -«impediment» per seguir al càrrec-, ja que passi el que passi les elits republicanes ja tenen controlats els ressorts del poder i la successió. (Annex rumorològic: els russos el tenen enxampat en algun renunci, potser de naturalesa sexual, ja que en això ha sortit demòcrata).
3. El nou president en realitat és el cap visible d´un lobby polític-industrial que veu amb molta preocupació l´hegemonia xinesa. Es va cometre l´error de deixar la producció industrial a mans del gegant asiàtic i amb això s´ha propiciat el transvasament de l´I+D a Orient, expansió i influència de la qual sobre Àfrica i Amèrica del Sud és ja desequilibrant. L´aliança amb el seu enemic ancestral, Rússia, pararà els peus a la Xina. L´Imperi contraataca amb un nou joc de fílies i fòbies sobre el tauler geopolític.
4. Coda a l´anterior punt: però si l´enemic és la Xina per què ha liquidat l´acord de lliure comerç del Pacífic que va posar en peu precisament Barack Obama per frenar els xinesos creant un mercat interior al qual se sumaven aliats ferms com Corea del sud, Japó, Filipines i Austràlia, la gran barrera de Pequín?
5. La política de tornar a l´era victoriana penalitzant el lliure comerç i ressuscitant el proteccionisme aranzelari és en realitat un instrument més que una creença teòrica. De fet, els més antiglobalització són els apòstols de la nova esquerra, de l´esmentat Chomsky a Naomi Klein i, per descomptat, Syriza, Podem, el seu guru Ernesto Laclau i els indigenistes sud-americans. El proteccionisme és un instrument de poder per a l´administració Trump: l´acord exprés bilateral amb l´Anglaterra del Brexit per a la lliure circulació comercial a l´Atlàntic Nord el deixa al descobert.
6. Si la borsa de Wall Street no fa més que pujar és perquè les grans corporacions nord-americanes estan preparades per a la guerra comercial que s´acosta. Primer s´enfonsarà el Japó i la zona euro per dotar d´hegemonia absoluta les tecnològiques americanes, que ja estan penetrant per dominar els sectors de la distribució i els serveis, els primers a transformar-se gràcies a les aplicacions digitals en expansió: Google, Facebook, Yahoo, Amazon, Uber, Netflix, Tripadvisor... a l´atac.
7. El gran negoci del segle XXI serà l´electricitat: aplicada a l´automoció però també emesa per ones i convertint les llars en magatzems energètics quan es superi el problema -que no és petit- dels efectes nocius sobre els humans. Un nou Detroit per a l´electrificació naixerà després de l´ègida Trump.
Hi ha molts més argumentaris al respecte, però em quedo amb una visió més personal de la qüestió, en la qual Trump és un personatge menor, agosarat i ocurrent però inconsistent, intel·lectualment caòtic i contradictori, compulsiu, que ha aprofitat la seva conjuntura: té les qualitats mínimes necessàries -diners i desvergonyiment- en el moment i el lloc adequats, és a dir, quan la desorientació s´ha apoderat del món i l´establishment no té capacitat de reacció. Edward Gibbon ja ho va explicar més o menys així quan es va produir la caiguda de l´Imperi Romà. Ni la política ni l´economia -la doctrina dominant en la segona meitat del segle passat- han sabut respondre al final del cicle. On són els reformistes?
En aquestes estava quan em trobo amb un vell amic, socialdemòcrata i economista per a més senyes, Juan Augusto Estellés, un fi analista macro. I em refresca una difosa anècdota tan antiga com reveladora: quan el demòcrata Lyndon B. Johnson va dir malvadament del president republicà Gerald Ford que era «incapaç de mastegar xiclet i caminar al mateix temps». Ni va ser el primer ni serà l´últim.
