Diuen que l´operació contra el 3% de CDC es fa a pocs dies del primer judici contra l´independentisme i busca erosionar aquest moviment. No ho sé. És possible. Ja fa anys que se sap que un Estat es defensarà amb tot l´arsenal que tingui disponible a la superfície o a les clavegueres. Els estats volen sobreviure.

Dit això, hauria de ser indiferent la coincidència si el que s´investiga està fonamentat i si això serveix per atacar la corrupció. És fonamental netejar el màxim que es pugui les administracions. Si Convergència es va finançar de forma irregular ho ha de pagar, igual que el PP amb el seu catàleg colossal de casos de corrupció i el PSOE i PSC amb els seu reguitzell. D´una manera o d´una altra tots ho han pagat o estan pagant. Ja se sap que quan detenen els d´un partit per haver robat, els rivals munten una comèdia mediàtica escandalitzant-se i demanant caps i responsabilitats. I quan és al revés, doncs al revés.

Però hi ha un fet molt inquietat. Com és que ningú demana responsabilitats a jutges i fiscals per més de dues dècades de no investigar amb rigor i contundència la corrupció? Per quin motiu no s´hi van posar abans i per quin motiu ho fan ara? Durant massa temps la connivència entre la justícia i la política ha estat -dit amb tota la repugnància possible- massa evident.

I una altra evidència. Durant anys els empresaris de l´obra pública han estat entrant i sortint dels despatxos dels polítics (hauria d´estar prohibit) de totes les administracions perquè aquest era l´opac sistema que s´havia imposat. Tots o quasi tots feien donacions o pagaven comissions perquè era el sistema il·legal, però permès, per finançar els partits. Els empresaris tenien interioritzat que si no donaven diners no podien treballar. I això passava des de Girona fins a Marbella, des de la Corunya fins a Madrid (també és radial en matèria de comissions), des de Còrdova a Salamanca, passant per Barcelona... La metàstasi de les comissions. I durant tots aquests anys, a banda de corrompre els partits, també anava corrompent alguns polítics -continuo pensat que la majoria no- que s´enriquien o vivíem molt bé.

Investiguem i jutgem-ho però, per favor, no fem el ridícul sobreactuant i escandalitzant-nos per una porqueria que tots sabien que era sota l´estora.