Em permeto parafrasejar el títol del relat de Lewis Carroll, que era el pseudònim de Charles Lutwidge Dogson, que té Alicia com a protagonista i que inclou unes quantes al·lusions a la bona educació. És clar que la protagonista del meu article no es diu Alicia, car es refereix a la ministra d´Ocupació i Seguretat Social Fátima Báñez, a la qual em vaig a referir -òbviament- sense tutejar-la, a diferència del que ella ha fet en una carta que han rebut recentment els pensionistes d´Espanya i de la qual lamentablement s´aprofita tot.
La ministra sembla viure en un inexistent país de les meravelles, tot i que és millor dir que viu en l´àmbit d´aquesta espècie de nomenclatura dels polítics professionals que no tenen contacte amb la gent del carrer. El cotxe oficial i els despatxos ministerials majestuosos els impedeixen a ella -i als seus col·legues del govern i a altres polítics propers a nosaltres també- sentir el que pateixen les persones governades.
Faig extensiu el meu retret a tots els que van subscriure l´anomenat pacte de Toledo sobre les pensions sense prendre en consideració les discriminacions entre pensionistes. Per exemple, el que succeeix amb molts pensionistes als quals no es fa el càlcul de la pensió en funció de totes les quantitats que van cotitzar al llarg de la seva vida laboral, sinó només les dels últims 15, 16, 17 o més anys en funció del calendari aprovat de reforma. I mentre això s´aplica amb la penalització econòmica que representa per als afectats, ells -els polítics- solen gaudir de pensions d´un altre tipus i quanties quan cessen en els seus càrrecs.
Reproduiré i comentaré alguns dels paràgrafs de la carta en qüestió de la ministra, per la qual cosa demano disculpes a aquells lectors que la van rebre, perquè ja han de conèixer el seu contingut i estil. No obstant això, ha d´haver-hi altres lectors que no l´hagin rebut personalment per no estar jubilats o no tenir coneixement a través de familiars propers.
He agafat els paràgrafs literalment de la versió catalana de la bilingüe carta, perquè va tenir la gentilesa de respectar aquesta llengua en els enviaments als pensionistes que habiten a Catalunya.
Diu la ministra en la seva innecessària carta que «l´esforç de tots els espanyols ha motivat que 2016 hagi finalitzat amb el creixement econòmic i la creació d´ocupació com a importants èxits col·lectius». I afegeix que «en aquests anys el sistema de Seguretat Social ha estat un factor essencial per garantir la capacitat econòmica de milions de llars i assegurar la cohesió social».
Si no fos prou sarcasme, afegeix a continuació: «malgrat les dificultats, la nostra Seguretat Social ha continuant ampliant els seus drets i les seves prestacions, arribant al major nombre de ciutadans de la seva història» i «Vull traslladar-te el compromís ferm amb un model de pensions públic i de repartiment, que ha de continuar oferint garanties econòmiques i millorant els seus nivells d´atenció i proximitat a les necessitats dels ciutadans» just abans de donar la gran notícia que inclou la seva carta: «per això, un any més, en el 2017 s´incrementarà la quantia de totes les pensions públiques en un 0,25%».
Per si no tingués prou amb aquestes manipulacions de la realitat dels pensionistes, la ministra Báñez afegeix que «el nivell de cobertura que avui ofereix el sistema és dels més amplis d´Europa: en podem estar orgullosos». I en aquesta la seva missiva que acompanya al document en el qual cada pensionista rep la comunicació de la quantitat que puja la seva pensió, la ministra remarca que «sostenir i reforçar la Seguretat Social és una qüestió d´Estat, una tasca de tots. No se m´acut millor objectiu compartit d´una societat que assegurar la viabilitat de les pensions d´avui i les de demà».
A la meva edat i amb la meva educació tradicional, em desagrada llegir en una carta d´una ministra l´estil de proximitat dels seus dos paràgrafs finals, en els quals diu: «En la seguretat que comparteixes amb mi aquest compromís amb la Seguretat Social, em permeto traslladar-te tot el meu reconeixement i afecte» i «una cordial salutació i els meus millors desitjos per a quest any 2017 per a tu i per a tota la teva família». Com que la immensa majoria dels pensionistes que han rebut la carta són gent gran, i no coneixen personalment la ministra, més valdria que els hagués escrit tractant-los de vostè. I no estaria gens malament que en el futur deixés per als seus amics i cercle més proper aquest tutejament, quan ella és ministra d´un govern conservador, als integrants del qual se´ls suposa haver rebut una acurada educació.
