La primera mesura que s´ha adoptat, immediata i urgent, després que un caçador matés a trets dos agents forestals, ha sigut que aquests patrullin armats. Algú de l´administració ha pensat amb tota lògica que, ja que n´han mort dos a trets, es puguin defensar de la mateixa manera. La llei del més fort. O del més ràpid. O del que apunti millor. El far west funcionava així, i bones estones que hem passat tots amb les pel·lícules. La solució no és nova, cada vegada que hi ha una de les recurrents massacres en un institut dels Estats Units, surt l´Associació Nacional del Rifle diu que calen més armes, que si els professors i inclús els alumnes anessin armats, s´haurien pogut defensar. Charlton Heston es remou de satisfacció a la tomba en saber que fins a Catalunya han arribat les seves recomanacions.
Començar per revisar les llicències i els protocols per obtenir-les era massa fàcil. I menys divertit. Molt milor armar uns i altres i allà ells, que solucionin les seves cuites. Ara cal armar també la resta d´usuaris de la muntanya, com la gent que va a buscar espàrrecs, cargols o bolets, els ciclistes i els amants sense possibles per acudir a un meublé. No podem pretendre que si es troben enmig del foc creuat es limitin a aixecar bandera blanca, calces en el cas dels darrers. Tenen dret a participar en tirotejos, massacres, duels i ajusticiaments.
Oblidem que els refranys tenen raó de ser, sobretot el que avisa que les armes les carrega el diable. La millor manera d´evitar que morin forestals en mans de caçadors -ni que fos un fet habitual- no sé quina és. Però la millor manera d´aconseguir més morts per arma de foc és que hi hagi més armes de foc. No em refereixo només al fet que sempre hi ha algú amb el gallet fàcil, parlo també d´accidents, de suïcidis, inclús de violència de genere o d´assasinats per un rampell. A veure quant temps triguem a proferir els primers laments. Ens han col·locat la diana a l´esquena.
