Rafael Entrena, advocat de l´exregidor de CiU a Barcelona Antoni Vives, ha dit que l´operació de dijous passat contra el presumpte finançament irregular de CDC «no és casualitat» a pocs dies del judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N. Tampoc devia ser casualitat que el desembre de 2012 Rafael Entrena cobrés 39.360 euros de la Diputació de Girona per dos informes intranscedents pocs dies després d´haver assessorat Jaume Torramadé pel cas de Minerva Amador. Vincular les investigacions judicials sobre la corrupció a Catalunya amb el procés independentista és un mantra molt rovellat. Forma part de la postveritat catalana i es dilueix com el sucre. Les nombroses detencions de dirigents del PP arreu d´Espanya també tenen a veure amb el procés? O per què sempre toca al mateix partit i mai a ERC o la CUP, igualment independentistes? Posats a dir ximpleries també podríem sospitar que és una conspiració d´ERC per tapar el cas Vidal. De fet, aquesta investigació del 3% arrenca amb una denúncia d´una exregidora d´ERC. Però bé, d´alguna manera han de defensar Rafael Entrena el seu client, Xavier Trias el que fou el seu responsable d´Urbanisme i Artur Mas uns investigats que integraven el seu cercle de confiança. Tot entra dins del guió de la postveritat catalana, menys la cullerada que hi ha ficat el regidor de Cultura de l´Ajuntament de Girona, Carles Ribas. En la presentació de la Setmana dels Rahola no se li va acudir altra cosa que comparar l´afusellament de l´il·lustre escriptor gironí amb l´operació policial que s´estava desenvolupament en aquells moments contra càrrecs de CDC. Rahola era una persona honesta. Els detinguts, uns presumptes deshonestos que haurien desviat diners de tots els ciutadans. Un modest consell al regidor: Boca muda mai no és batuda.
