Agraïment a l´hospital de
Santa Caterina
JOSEP PUJOL CASALS SALT
El motiu d´aquesta carta és manifestar el meu agraïment per l´atenció que va rebre el meu pare mentre va estar ingressat a l´hospital de Santa Caterina de Salt i, molt especialment, a la Dra. Rosa Roca, cap del Servei de Cures Pal·liatives que, amb una gran professionalitat, bon fer i humanitat ens va ajudar a tots a superar uns moments delicats de la vida, tant pel que fa a la persona malalta, com pels familiars i acompanyants. El seu tarannà dialogant i afable, el seu saber escoltar, la seva delicadesa i, com no, la seva gran professionalitat, van representar per a nosaltres una força que ens ajudarà sempre més a tirar endavant.
Aquest sincer agraïment també el vull fer extensible a tot el personal sanitari i auxiliar del centre hospitalari, que, malgrat les retallades que està patint la sanitat pública en aquests darrers anys, fan que les coses segueixin funcionant amb alts nivells de qualitat assistencial. Si no fos per ells, per la seva vocació i plena dedicació (estic convençut que fan molt més del que els pertoca) podem estar ben segurs que les coses no funcionarien així.
Tenim uns professionals sanitaris de primera, i cal que siguin reconeguts com a tal. Quan les coses no funcionen, ens queixem i ho fem públic, però quan funcionen també toca fer-ho públic i, en aquest cas, ho faig plenament decidit, convençut i agraït.
La república
que farem
enric carcereny belytan Lloret de Mar Tothom sap que en pocs dies la República Catalana serà una realitat. I per això ERC està treballant per mitjà de les seves sectorials per l´endemà de la proclamació, que tot el territori estigui preparat. El passat dissabte, a la Seu Nacional es van debatre tres punts importants de la política territorial, «Els pilars», «Les infraestructures» i la «Mobilitat» a la República Catalana. Per exemple, tots sabem que les infraestructures són un sector tan important com la sanitat o l´educació, ja que per accedir a aquests serveis, com anar a un hospital o col·legi, ha d´haver-hi un transport necessari, i eficient. En primer lloc, caldrà treure el màxim rendiment de les infraestructures actuals com l´aigua, l´energia, les comunicacions, etc., que de fet són les que organitzen el territori. Per tant en primer lloc caldrà resoldre les que estan per acabar, que són moltes, fent un manteniment molt curós, cosa que representarà una reducció molt important d´incidències com els casos de Rodalies. Per això es necessitarà un equip humà molt preparat. I una planificació completa per al futur per tenir clar on volem anar. La mobilitat són les persones. Seran molt necessàries les noves tecnologies per una informació eficient i apropar el transport a tothom. Seran importants els nusos de comunicació entre diferents mitjans. La integració tarifària que ja s´ha començat a fer i que ha de ser al més completa possible doncs farà que la mobilitat no sigui caòtica i millorarà el medi ambient. Imaginem que de Lloret volem anar al núm. 150 del carrer Calàbria de Barcelona. Prenem el bitllet a l´estació d´autobusos, i ja està escrit per on hem d´anar. L´autobús ens porta a l´estació de Blanes, i el bitllet ens diu que hem de baixar a la plaça Catalunya. Sense sortir al carrer i en el mateix vestíbul també ens diu que hem d´agafar el metro de la línia 1 i baixar a la parada de Rocafort. Un cop al vestíbul, tenim escrit que hem d´anar a la sortida del carrer Calàbria. Un cop al carrer el bitllet ens indica que em d´anar a la parada de bus, que està enfront mateix. Pugem al bus i a la propera parada baixem perquè tenim a davant nostre el núm. 150 del carrer Calàbria. Un país va bé si connecta totes les arxes.
Quina mala bava!
ÀNGELA FERRER I MATÓ GIRONA Existeixen com a mínim dos fronts que es mereixen el títol. El primer se l´emporta el PP, que ens té tan el dit ficat a l´ull als catalans que són capaços de muntar una conferència a Europa el mateix dia que el nostre president i altres polítics n´havien convocat una al mateix lloc més o menys, tot amb una mala fe impressionant.
Sembla que davant tot el que Madrid fa contra Catalunya hauria d´obrir els ulls als que encara confien en el Govern central que a més és capaç de fer un ridícul que fa vergonya aliena quan al senyor Rajoy se li acut dir que ara plourà i la llum baixarà de preu! Ignorància supina si aquesta és la solució de tot un president.
Un altre, en aquest cas, personatge que té una supermala bava és el president Trump, que de president, segons el meu parer, només té el nom. Com vol que els mexicans paguin per no poder accedir als EUA mitjançant una muralla? Cornuts i pagar el beure se´n diu, d´aquesta actitud. I vol tornar a les tortures! I es creu ser l´amo del món. I pensem que si se li escapa un dit pot volar tota la Terra ja que segur buscaria una manera que fes que quedés només el seu país. Jo crec que li falta algun cargol i algú l´hauria de frenar, encara que suposo que és com allò de qui posarà el cascavell al gat.
Els éssers normals i corrents hem de suportar aquestes actuacions i poc podem fer a part de queixar-nos i desitjar que ara que hi ha tants terratrèmols, inundacions i desastres, algun arreplegués personatges tan desassenyats com trobem actualment. Podríem dir que no n´hi ha més que Déu n´hi ha posat, però si us plau: Que no es carreguin la humanitat amb les seves idees torçades!
