La família és la gran absent
Jesús Domingo Martínez Girona
Fenòmens socials com el botellón, l´assetjament escolar i fins i tot la violència domèstica tenen a veure amb la degradació creixent de la família com a cèl·lula essencial de la societat. Una família degudament valorada és la primera escola que ha d´educar els fills en virtuts socials com la convivència, el respecte als altres i la construcció del progrés humà.
Les principals associacions civils que s´ocupen d´aquest aspecte vital consideren que l´agenda política espanyola no existeix o almenys no està a l´altura de les necessitats i denuncien que fins i tot moltes mares no tenen més fills per por d´un futur incert. La presidenta d´Acció Familiar declarava que cal un pacte d´Estat que reconegui el valor real de la família per a la integració social, el benestar afectiu i l´educació integral dels més petits. D´altres, com el president de l´Institut de Política Familiar, es mostren convençuts que el suport a la família és una prioritat que no suposa despesa sinó una inversió per al futur.
Al Sr. Jaume Figueras,
de l´Ajuntament
de Calonge
Jordi Parella Vila GIRONA
Li agraeixo la seva resposta a la meva carta sobre l´accident de la meva gossa al carrer Llescadors, de Sant Antoni de Calonge. A més, he de dir-li que estic d´acord amb vostè. Entre altres coses, perquè el que em diu és de lògica. El que em crida l´atenció és la seva habilitat en passar per alt la qüestió més important: Jo vaig trucar immediatament després de l´accident a la Policia Municipal, i la resposta que vaig tenir és que no em podien atendre i que em trucarien de seguida sense ni tan sols preguntar-me què em succeïa. Evidentment, després d´esperar mitja hora al lloc dels fets, sense rebre cap trucada i amb la gossa amb la cama trencada i patint, vaig decidir portar-la ja al veterinari. La trucada no se´m va tornar mai.
Això no és el que vostè anomena en la seva carta «un mal funcionament d´un servei municipal»? Vaig tornar a trucar jo l´endemà quan estaven operant ja la gossa. Si d´això també en vol prova, no ha de fer més que mirar el registre de trucades d´aquell dia a la Policia Municipal.
Contrarèplica
Nora Figueras Hereu GIRONA
Les meves sinceres disculpes a la senyora Cati, de la capital del Pla de l´Estany. L´altre dia vaig manifestar la meva opinió sobre les ensaïmades de gos que hi ha pel carrer, o com altres diuen, les escultures canines de la via pública. Sembla ser que el meu missatge va ser mal interpretat. Intentaré aclarir-ho.
Entenc que la vida comunitària, el medi ambient i la sanitat urbana és motiu de preocupació i és que estem parlant ni més ni menys que de civisme. Actualment, a Girona, hi ha una norma; Article 35 de l´Ordenança Municipal de Control i Tinença d´animals, que multa fins a 400 € la gent que no recull les defecacions de les seves mascotes.
Si algú creu que exagero, que ho digui al govern municipal de Girona, que per alguna cosa deuen haver fet la norma.
Respecte a la qualitat de vida de Banyoles, quina enveja! Ja li canviaria la residència, ja que pel que diu, aquí no tenen gossos bordant ni les seves obres d´art canines, efímeres i que fumegen fins que alguna sabata descontrolada les destrossa.
És una llàstima que s´hagi sentit al·ludida i que per defensar-se calgui trobar arguments tan poc sòlids com la molèstia de les colònies, l´olor dels humans barrejada amb suor i altres coses mencionades que la molestaven. Però per sort o no, depèn de qui sigui l´afectat, avui en dia encara no és motiu de sanció municipal.
No s´ho prengui a pit, tot això anava per les persones que no es cuidaven de les seves respectives mascotes.
Què pretenen
els polítics?
Joan Boronat Lecha BLANES
n La societat civil catalana fa anys que ens manifestem per la independència, però com que aquestes manifestacions pacífiques no tenen el poder necessari per aconseguir-la, no tenim més remei que delegar en els polítics que han promès que ens l´aconseguiran, i per això els hem votat. Però, discussions entre partits per qüestions de pressupostos, o declaracions incomprensibles sobre suposades estratègies que, siguin o no certes, s´entendria que fossin els contraris al procés i no els seus defensors qui les treguin a la llum, ens fan dubtar si alguns polítics estan capacitats o, fins i tot, si estan veritablement interessats a conduir-nos a la independència, o tot és un muntatge per viure de la política. A l´altre extrem del ventall polític tenim els que amb l´excusa de la unitat d´Espanya, el federalisme o terceres vies, també treuen rèdit a la part de la societat civil espanyolista, o espantada, contrària a la secessió. La incomprensible estratègia d´uns i les males arts dels altres ens poden portar que res no canviï, és a dir, continuar formant part d´aquesta Espanya corrupta, decadent, franquista i, per tant, feixista. Tant de bo m´equivoqui, em sorprenguin els polítics, no ens donin més llargues, i el procés arribi a bon port. Si no, potser haurem de començar a aprofitar la predisposició que tenim la societat civil catalana a manifestar-nos, deixar aparcada la independència, i començar a reclamar la simplificació del sistema polític, ja que una de les xacres a combatre són els privilegis dels polítics, en actiu o jubilats, els càrrecs de confiança, etc., amb sous i pensions que no s´assemblen en res als del poble. Potser d´aquesta manera aprofitaríem millor els pocs diners que ens retorna l´Estat espanyol.
