Cartes

Fa molt temps que els veïns de Girona i comarques es queixen de l´estat de la Devesa.

Durant molts anys i a través de converses, reunions, processos participatius (o no), plans especials, etc., etc., els diferents Consistoris no han estat capaços de trobar la solució als problemes plantejats sobre la Devesa. Es gasten diners i recursos humans intentant resoldre aquesta qüestió. Demanen vots de confiança i proposen actuacions difícils de complir.

I la Devesa «bella» cada vegada més «vella», més bruta i més deteriorada.

Mentre esperem, podrien posar més vigilància, més llum i que fos més accessible i transitable. Si volen poden.

Què passaria si els 2.500 plàtans poguessin parlar? Entre d´altres coses dirien que fa menys de 10 anys varen perdre uns 10 companys i no 20 anys com diuen els mitjans de comunicació. També dirien que amb els ingressos (beneficis) que genera la Devesa podrien estar més ben cuidats.

Estem a l´expectativa. Gràcies.

Pau properaIsabel Álvarez Octavio de Toledo banyoles

El papa Pau VI va proclamar per a cada primer de gener la celebració del Dia Mundial de la Pau. La Unesco, el 1993, declara el dia 30 de gener Dia Escolar de la No Violència i de la Pau. El dia 21 de setembre, l´Assemblea General de les Nacions Unides declara Dia Internacional de la Pau, i el seu secretari , el Sr. Ban Ki-Moon, fa sonar la campana per commemorar-la.

Per què tanta violència?

Tothom té a la boca i s´horroritza de la guerra de Síria i de tots els països enfrontats però som incapaços de solucionar les nostres petites guerres i venjances particulars, a la família, entre veïns, entre els polítics, i amb aquests mals exemples els nens se´n fan ressò i reaccionen amb violència a l´escola i al ­carrer.

Hauríem de canviar la nostra manera de fer, en lloc de parlar tant de pau, hauríem de ser portadors de pau, cadascú en la seva petita parcel·la.

Hi serem a temps?Lola Arpa Vilallonga TÈcnica jardinera. Membre actiu del TCPS. peratallada

n És evident que la climatologia de la terra està canviant ràpidament. Dia a dia es baten records de catàstrofes naturals Fins fa poc, el temps tenia gran influència sobre les tradicions dels pobles. Aquelles sàvies dites populars que durant generacions havien regit la vida dels nostres avantpassats han perdut el sentit.

Quelcom greu deu estar afectant la salut del planeta perquè s´hagi produït un canvi tan brutal en un espai tan curt de temps. Fa anys que ecologistes, meteoròlegs i científics alerten del diagnòstic: «L´activitat dels homes està afectant de manera irreversible els ecosistemes de la Terra, abocats a una catàstrofe sense precedents, davant la impassibilitat dels nostres governants, empresaris, polítics i de la nostra estupidesa». En un article, Stephen Emmott compara la nostra situació amb el que passaria si demà ens assabentéssim que l´impacte d´un asteroide destruiria la vida a la Terra el dia 3 de juny del 2072. Sens dubte els governs del món enrotllarien científics, professionals i empresaris disponibles per intentar evitar l´impacte, i si això no fos possible buscarien solucions per salvar la nostra espècie. Però segons Emmont, malgrat que la situació és la mateixa, no farem res, perquè ara el problema no és tangible com un asteroide. El problema som nosaltres mateixos.

No seran els líders del G-20 els que hi donaran la solució, ni tampoc els més pobres. Només hi ha una solució: Canviar radicalment la nostra actitud envers el planeta. Però, hi serem a temps?