Tot això del diàleg que havia promès el PP, res de res. Per molt que la vicepresidenta del Govern espanyol tingui un despatx a Barcelona, la situació d´impàs continua absolutament igual. El paper de Sáenz de Santamaria és de cara a la galeria i poca cosa més. Fins ara no ha estat capaç de refer ponts entre la Generalitat de Catalunya i Madrid.
Veure l´expresident Artur Mas i dos membres del seu govern asseguts en el banc dels acusats és només una gran victòria dels radicals d´un costat i d´un altre. Tots aquells que hem apostat per posicions moderades, de consens, d´acord i de diàleg som els grans derrotats. No hi ha posicions liberals en l´actual panorama polític que siguin capaces d´esgrimir la política com a fórmula d´entesa entre els dos governs.
Al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, se´l paga per fer política i no per judicialitzar-la contínuament. Per als membres del PP, el 9-N era una mena de circ mediàtic de l´independentisme. No li donaven importància ni cap valor, però ves per on de cop i volta quan veieren més dos milions de persones a les urnes de cartró es començaren a preocupar i a mobilitzar la fiscalia general de l´Estat. Per cert, els fiscals catalans no hi veien cap delicte i va ser des de Madrid que s´obligà a presentar la querella, tot acusant Mas, Ortega i Rigau de desobediència i prevaricació.
Esperem que els jutges facin la feina des d´un punt de vista professional i sense pressions de cap de les parts. Però portar Mas i els seus col·laboradors a una posició tan incòmoda com la possible inhabilitació és un immens error que només ajudarà a afegir a la llista dels independentistes grapats de persones que per sobre de tot són catalans i defensen les seves institucions, encara que en un determinat moment es puguin haver equivocat.
Quan el PP arreu d´Espanya va encetar la campanya de recollida de signatures contra l´Estatut de Catalunya era inconscient que encenia un foc que li podia cremar les pròpies mans. Allà va començar una desafecció de l´Estat envers Catalunya que el mateix José Montilla denunciava en totes les seves compareixences a Madrid. I a l´expresident no se´l pot titllar d´independentista.
Tard o d´hora caldrà cercar solucions a un distanciament polític que no porta enlloc. Continuar amb les pors i les amenaces no sembla que sigui una bona fórmula, ans al contrari. Malauradament el Govern espanyol és incapaç de trobar solucions i les declaracions dels seus representants no albiren res de nou. En aquest sentit, Ciudadanos serà un bon company de viatge i no sembla que estiguin disposats a posar urnes per tal de saber què opina el poble de Catalunya.
Una bona part de la societat civil viu completament al marge dels seus polítics, però n´hi ha una altra que fa sentir la veu i vol votar. Algú haurà de posar seny i treballar de valent per sortir d´un atzucac on tothom vol tenir raó.
El referèndum només es pot celebrar amb garanties si hi ha un acord amb l´Estat. Convocar-lo unilateralment provocarà una situació que en aquests moments no es pot avaluar. Però cada vegada hi ha més ciutadans que volen votar. I fer una campanya en positiu: uns a favor i uns altres en contra de la independència. Si el clam dels catalans cada vegada és més unànime, l´Estat tard o d´hora haurà de donar resposta. El PP continuarà enrocat, però ningú no pot predir que passarà en el futur.
