Dijous va acabar la desfilada de testimonis al judici pel 9-N, que havia començat dilluns, un dia carregat d'èpica. Aquell dia Artur Mas va tornar a ser el centre d'atenció. En companyia de les coprocessades Ortega i Rigau, del president Puigdemont, de quasi tot el Govern actual i de molta més gent, Mas va anar a peu del Palau de la Generalitat al Palau de Justícia, fent una certa marrada pel Fossar de les Moreres i l'Arc del Triomf. D'aquest fins a la seu judicial va ser aclamat per la multitud que s'acumulava al passeig de Lluís Companys, i va arribar al judici tres quarts d'hora tard. A la sala va protagonitzar el primer interrogatori, que va convertir en un al·legat bàsicament polític, sobre la democràcia i el dret del poble català a decidir el seu futur. Va insistir que es feia personalment responsable de tot, argument que pot servir per repartir càstigs en una escola però no en un judici penal.

Dilluns va ser el gran dia d'Artur Mas, escalfat per les entrevistes del cap de setmana. Era el gran retorn a la primera fila després del «pas al costat» de fa tretze mesos. Sortia de la paperera i tornava a la Història, per seguir el símil cupaire. Però un cop acabat l'interrogatori, no havia de tornar a obrir la boca fins ahir divendres, darrer dia de la vista, quan els acusats tenen dret a la darrera paraula. Entremig li tocava seure i contemplar la successió de testimonis. Dimecres n'hi havia un d'important: Francesc Homs, que serà jutjat pels mateixos fets al Tribunal Suprem d'aquí a uns pocs dies, i que va fer el seu propi anunci espectacular, el seu propi «he estat jo, no culpeu a ningú més». En aquest cas, es va culpar d'haver convençut tothom que allò que feien era legal, com a responsable que era dels serveis jurídics.

Dilluns va ser el dia de Mas; dimecres havia de ser el de Francesc Homs; i divendres seria de Mas (amb Ortega i Rigau) una altra vegada. Però aquesta agenda va ser truncada dimecres per la irrupció de Carles Puigdemont, amb un discurs tan inesperat com abrandat al Parlament, que es va menjar els titulars i els noticiaris. Un discurs molt elaborat, molt carregat i intens, que va deixar tothom amb la boca oberta. Va ficar cullerada en la setmana del judici i va avançar fins davant de tot de l'escenari, al punt d'intersecció dels focus. Va atraure tota la llum i va fer ombra als encausats, amb el missatge que el judici és a Catalunya i el recordatori que ara mateix el president de Catalunya és ell.