Els Mossos d'Esquadra van detenir fa una setmana un noi de 23 anys i veí de Salt per haver comès un robatori amb violència. Es veu que era la mateixa persona que dies abans ja havia assaltat un menor amb un ganivet i una màscara de Ghostface, el mític assassí de la saga Scream creada pel mestre del cinema de terror Wes Craven.

El succés es va produir un dia després de quedar en llibertat, ben entrat el matí, a Can Gibert del Pla, rere la terrassa d'un bar, quan l'aprenent de malfactor abordava una nova víctima. Sortosament els agents van enxampar-lo i van intervenir de seguida, sostraient-li un ganivet de grans dimensions. Durant la detenció, aquest Ghostface de pa sucat amb oli, va resistir-se vomitant tota classe d'improperis i donant cops i escopinades. Com us deia, el mateix personatge havia comès dies abans un assalt a Sant Narcís, també al matí; la víctima, després de veure com el sospitós es col·locava la màscara i s'abraonava sobre ell, va arrencar a córrer fins trobar una patrulla dels Mossos. Els agents van trobar-lo minuts més tard dins un bar amb la màscara delatora, just el moment que sortia del lavabo -vull creure-ho així- amb cara d'alleujament.

Tot plegat és d'aquelles notícies referents al món criminal que t'esbossen un petit somriure a la cara, una d'aquelles notícies que el mestre del folklore americà, Jan Harold Brunvand, autor d'una extensa bibliografia sobre llegendes urbanes, entre la qual destaca l'imperdible El fabuloso libro de las leyendas urbanas. Demasiado bueno para ser cierto (Alba, 2002), catalogaria també com història d'un ADUA (amic d'un amic): això és la història més o menys divertida, més o menys espantosa, amb una resolució alliçonadora però amb uns protagonistes i testimonis difosos i naturalment il·localitzables a mesura que algú intenta verificar els fets. Malauradament, el cas que ens ocupa és cert i està perfectament identificat i contrastat, tot i que no ens estalvia, això sí, una mínima reflexió respecte a això: el món dels assaltants criminals també està en crisi.

A veure, tampoc és que reivindiquem ara el modus operandi i la posada en escena de dos tòtems del gremi com van ser Jack l'esbudellador o l'estrangulador de Boston, però coi, una mica de documentació, de preparació, d'actitud professional. Fer un assalt a primera hora del matí quan la víctima et veu posant-te la màscara i, a sobre, fer-ho sense haver anat abans a fer caca és de passerell. La meva àvia -que era una santa- sempre deia que de casa s'ha de sortir pentinat, menjat, pixat i cagat. Jo entenc que el món del crim té les seves pròpies problemàtiques, però cony, delinquir amb una màscara tan icònica comporta una gran responsabilitat. Siguem creatius però respectem els clàssics, els codis, els símbols i sobretot la feina ben feta, que a més no té fronteres. Diuen. És per tot això que a banda dels càrrecs imputats a l'assaltant, n'afegiria un més: el de pocatraça.