Ja fa anys vaig tenir el privilegi d'anar a Mèxic per ser part d'un projecte de cooperació focalitzat a inserir en el món laboral les dones de l'estat de Chiapas. Chiapas és un estat en la mateixa mesura preciós i dur. La natura et fa empetitir per la seva exuberància i la gent és amable, oberta i alegre. Però és un lloc dur per viure-hi, especialment per a les comunitats que habiten els boscos i que tenen en el cafè la seva forma de vida. Amb aquestes famílies vaig conviure, especialment amb les dones, que patien una situació de masclisme realment esfereïdora. Durant temps vam estar fent pedagogia amb les dones, els vam explicar que tenien drets i les vam introduir en el món del comerç just perquè fossin autònomes i no depenguessin del tot dels marits. L'experiència va ser impressionant, vam aconseguir avenços importants i, com sempre passa en aquests casos, vam tornar amb la sensació d'haver rebut més del que havíem donat.
I per què faig aquest exercici de nostàlgia i us explico experiències de joventut? És molt senzill. Els últims dies només sento parlar de Mèxic amb aquest nom associat a un mur. Quina llàstima! Quina animalada! Sembla que, segons l'opinió del nou president dels Estats Units, Mèxic és un niu de delinqüents que volen creuar les fronteres amb l'única intenció de fer mal a la societat americana. Mèxic és un país complex, amb molts problemes, amb molta violència quotidiana. Però el que ningú pot dir és que els mexicans en general són una colla de delinqüents perillosos que estan conspirant per destruir els Estats Units. Els mexicans són en la seva immensa majoria gent bona, acollidora, alegre i que afronta la vida, amb tots els seus problemes, amb optimisme.
I és per això que estic astorada davant les noves lleis que s'estan signant en un país tan potent i democràtic com els Estats Units. Què està passant? Com pot ser que ciutadans de països com Mèxic es converteixin pràcticament en delinqüents? Com pot ser que per ser musulmà et deneguin l'entrada al país o t'interroguin durant hores en un aeroport? Ens estem tornant tots bojos?
Ho sento, però em sembla inacceptable que, en nom de no sé exactament què, es criminalitzi persones per la seva procedència, la seva religió, la seva raça o el seu sexe. Pensava, ingènua de mi, que havíem evolucionat una mica i que aquestes actituds estaven desterrades de les nostres societats, excepte per uns quants radicals a qui tothom mirava com éssers estranys. Però no, no es així. Tenim governs de països molt democràtics i molt influents que no tenen cap mirament a escapçar els drets bàsics dels éssers humans en nom de la seva seguretat. Tenim moviments i partits d'ideologies ultra que cada cop tenen més i més seguidors a tot Europa. És que no hem après res després de les animalades que s'han produït durant el passat segle XX? Sembla que no. Sembla que la memòria de la gent és molt feble i, com sempre s'ha dit, una societat que oblida la seva historia està condemnada a repetir els mateixos errors del passat.
Afortunadament, també hi ha molta gent que es revolta contra aquestes injustícies i que protesta, alça la veu, desobeeix i, sobretot, encara hi ha molta gent que es posa al costat dels agredits i els intenta ajudar tant com pot.
Reflexionem, mentre posem al davant dels drets humans l'«America first», l'«Europa first», l'«Espanya first» o el «Catalunya first», no anem bé.
