L ideal per a un polític és governar amb majoria absoluta, però els temps actuals són de pactes i governs en minoria. Anna Pagans, a Girona, va heretar un govern de majoria absoluta i després va haver d´afrontar dos mandats, gens còmodes, de pactes amb ERC i ICV. Segur que els va maleir moltes vegades per les sortides de to dels seus socis, però es va haver d´armar de paciència, diàleg i negociació, que és com es governa a bona part d´Europa. Suposo que a Pasqual Maragall li va passar el mateix amb el «Dragon Khan» del tripartit. I en tants altres governs de coalició on normalment el grup minoritari intenta imposar els seus criteris amb la força que li atorga el vot decisiu. Girona també té ara un govern de coalició després d´un mandat on CiU va governar en minoria, però sempre en solitari. Marta Madrenas (CiU) i Sílvia Paneque (PSC) no exterioritzen les diferències que segur que deuen tenir. Ambdues tenen clars els principis de lleialtat que han de regir en un govern de coalició. No ha passat el mateix a Figueres. El pacte, també entre CiU i PSC, ha saltat pels aires, aparentment per unes diferències en els Pressupostos, perfectament salvables. Això és l´embolcall. El fons és més complex. És un pols de Marta Felip amb el seu partit des del dia que va malbaratar la majoria absoluta que havia heretat. L´estiu passat, el PdeCAT, quan encara era CDC, buscava un substitut per a Felip. La solució era la de sempre en política: puntada cap amunt. O sigui, un càrrec a la Generalitat. El problema, com em va dir un dirigent de CDC, era que «no li podem oferir res, perquè dintre d´un any probablement esterem fora del Govern de la Generalitat». El substitut tenia nom i cognom: Jordi Masquef. Marta Felip ha prescindit aquestes últimes setmanes de les recomanacions de dos alts dirigents del seu partit: Santi Vila i Pere Vila. Ambdós defensaven mantenir el pacte amb el PSC. No els va fer cas i s´ha quedat amb 5 regidors de 21, després de trencar també amb els seus socis d´Unió. Felip ha passat de 12 regidors a 5 en menys de dos anys. Amb aquest balanç, la culpa no es pot desviar als altres. La pregunta és què pretén Marta Felip. Impossible governar amb cinc regidors i gairebé descartable que trobi algun soci que li doni certa estabilitat. Només li queda una sortida.
