Cartes

17.02.2017 | 09:42

A voltes amb les pensions
Enric Mestres Girbal tossa de mar

Darrerament s´ha posat de moda tornar a parlar de les pensions però, com en altres moltes discussions, el bosc tapa l´arbre. Les pensions no es poden tractar unitàriament sinó sectorialment i cada «paquet» necessitaria una bona gestió. A Girona tenim, globalment, la pensió més baixa d´Espanya, amb una mitjana de 950 € i això és degut que va ser la província pionera en turisme i, en part per aixecar el país i en part per sortir de la pobresa, els gironins varen muntar petits negocis «autònoms», però aquells anys quasi no compten a l´hora de la jubilació. Mentre que els autònoms tenen treballs per arribar a final de mes, els que en aquells moments eren els seus assalariats ara gaudeixen d´una mitjana de 1.240 €. Per acabar d´adobar-ho, amb una pensió de 100.000 pessetes es podia viure sense problemes mentre que ara amb 600 € centenars de milers de jubilats han entrat en la llista dels pobres.

I per acabar, crec que els polítics ens enganyen en part quan diuen que la crisi i l´augment de jubilats són els culpables que la «caixa de les pensions» estigui buida. El problema ve de fa 8-10 anys, quan els primers polítics de la democràcia varen començar a jubilar-se, tots ells cobrant el màxim que autoritza la Llei, una llei que varen fer en benefici propi, com totes les que fan.

Ara diuen que s´ha de fer un altre pacte per garantir les pensions, però sembla que volen seguir amb el mateix sistema. Crec que el mínim que podrien fer és canviar-lo i augmentar els mínims en detriment dels màxims (sempre proporcionalment) ja que un augment del 10% per a qui rep 500 € és molt, mentre que una rebaixa del 10% a qui en cobra 2.000 € és insignificant.

Preguntes sense resposta
JOSEP  MARIA  BOSCH girona

Que consti que no penso imitar el diputat Sr. Gabriel Rufián, senzillament es tracta d´una sèrie de preguntes que he fet en públic moltes vegades i ningú, sí, sí, ningú, m´ha sabut contestar: Vegem-ho:

1) Si el PP a Catalunya és una força minoritària i, si, els seus propis quadres no tenen autoritat, per què el PP no ens deixa en pau d´una PP? vegada als catalans i a Catalunya?

2) Si diem que la Justícia (amb majúscules) és objectiva i imparcial. Com pot ésser que els mateixos jutges es classifiquin en conservadors (poc democràtics, per no apelar al franquisme) i progressistes (més democràtics)?

3) Si diem que la Justícia (amb majúscules) és independent del poder polític, com s´entenen els manejos indecents del PP sobre fiscals i jutges, per «fer-los passar per l´aro»?

4) Si la Justícia (amb majúscules) és igual per a tots, com pot ésser que a Mas, Ortega i Rigau se´ls jutgi per desobediència al TC i, en canvi a Rajoy, que l´ha desobeït moltes més vegades, no s´admeti a tràmit la seva denúncia?

5) Si catalans i espanyols som «tan iguals», com pot ésser que els votants de Catalunya castiguin els partits amb casos de corruPPció (CiU, PSC, PP) i, en canvi, els espanyols, com més corruPPte és el PP, més el voten?

6) Si catalans i espanyols, som tan iguals, com pot ésser que tots els medis d´obediència totalitària de l´Estat, estiguin a Espanya i, en canvi, ni tan sols un (per allò de «l´excepció que confirma la regla»), estigui a Catalunya?

7) Si catalans i espanyols som tan iguals, com és que l´Església catalana es desvinculés de mitjans com COPE o 13TV, d´arrels totalment antidemocràtiques i, en can­vi, la CEE (Conferència Episcopal Espanyola) prefereixi els diners que li donen, malgrat estiguin, dia sí, dia també, potenciant l´odi entre espanyols, fent apologia del feixisme i del totalitarisme d´extrema dreta i dient –entre altres barbaritats– que «el franquisme és el millor que va passar a Espanya»? És que l´Església es­pa­nyola no recorda allò dels «mer­caders del temple», foragitats per Jesús? Està clar que a­quests medis són autèntics «mercaders del temple».

Després de tot això, faig meves aquelles paraules del president Puigdemont «la democràcia espanyola està malalta». Jo diria més, si repassem els darrers 15, 20, 25 o 30 anys, crec que podem dir que la «democràcia espanyola (no m´atreveixo ni a posar-ho en majúscules), és una democràcia malaltissa!».

Donar el pit i mirar una pel·lícula a la gran pantalla a Girona
Pere Espinet i Coll Operador de cinema. Anglès

Aquests dies, a Girona, concre­ta­ment a les sales d´Ocine, l´em­pre­sa ha tingut una iniciativa força encertada, amb el denominador comú de fer més fàcil que les ma­res/pares de nounats puguin a­nar al cinema, amb tota mena de facilitats, com les d´entrar amb els cotxets, donar el pit, be­re­nar, a­dap­tant també la projecció i la sa­la.

Els que passem de la seixantena, aquesta situació no ens ve de nou. Val a dir que als anys 50-60, quan les sales eren plenes de gom a gom per tal de veure pel·lícules com El derecho de nacer, Los hijos no se venden, El último cuplé, el fet de donar el pit, menjar amb la carmanyola, anar al lavabo corrent, ... era una qüestió força habitual, era la litúrgia del moment i es veia com la cosa més normal del món, igual que encendre un cigarret a la mitja part o prendre un cigaló.

No podem extrapolar exactament allò dels anys 50-60 als nostres dies, però sí aplaudir aquesta nova iniciativa d´Ocine, de Girona, de fer possible que tothom pu­gui acostar-se molt més al ci­ne­ma. Enhorabona a l´empresa per fer-ho possible!

El perdó et fa lliure
Jesús Domingo Martínez girona

Un familiar a qui hem ferit, un company que ens ha calumniat, un veí que ens fa la vida impossible... L´experiència d´haver estat ofès, i, també, la d´haver fet mal a altres, és universal; tant com difícil ens resulta a vegades demanar perdó o donar-lo.

Tal com explica la psicòloga Sánchez Chamizo, experta en teràpia del perdó, «la ràbia, la ira o la hiperculpabilitat que sorgeixen després d´una ofensa poden robar-nos la pau, generar ansietat i, fins i tot, conduir-nos a una depressió». No obstant això, amb el penediment i el perdó, la nostra vida pot fer un gir de 180 graus.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema