A dia d'avui, els lectors segueixen preferint la lectura de la premsa en paper. Així ho demostra l'estudi El consum de diaris en l'era mòbil realitzat al Regne Unit a partir d'onze diaris: el 89% de lectors encara busca la informació en el paper i el consum de diaris impresos es manté. La conclusió del catedràtic de la Universitat de Londres Neil Thurman és que només un 7% s'informa a través de dispositius mòbils i un 4% a través dels ordinadors personals.

Crida poderosament l'atenció una dada significativa: els usuaris dels mitjans impresos dediquen una mitjana de 40 minuts al dia a la seva lectura, mentre que els que entren en els llocs web i les aplicacions només dediquen una mitjana de 30 segons per dia. La diferència és abismal. I, curiosament, les dades dels ingressos és molt similar: el 88% per als impresos, 12% per als digitals.

Les xifres d'aquest estudi britànic no desmenteixen la inevitable revolució digital que s'està produint des de fa anys però sí llancen una advertència als que donen per morta la premsa de paper abans d'hora, tant per la seva influència com pels seus resultats econòmics. Com apunta el professor de periodisme i prestigiós comentarista de mitjans Roy Greenslade, els mitjans impresos poden ocupar un nínxol de mercat en el futur (com el tenen les revistes) perquè sempre hi haurà un públic exigent que estigui disposat a pagar per ells. La clau, prou complexa, està a trobar un model de negoci que faci sostenible un periodisme independent, digne de confiança i de qualitat en una escala prou gran per ser viable. I és que el bon periodisme no és barat.

L'estudi britànic fa referència a l'any passat i si es realitzés de nou potser aportaria dades diferents... i millors per a la premsa escrita. Per què? Donin la culpa a la postveritat, aquesta parauleta que significa que els fets objectius influeixen menys en la creació de l'opinió pública que les invocacions a l'emoció amb tot tipus de falsificacions. Tot sigui per aconseguir clics. Davant aquesta invasió de notícies falses que converteixen la mentida en el pa nostre de cada dia, els diaris tradicionals (tant en la seva versió impresa com en la digital, ja que totes dues formen ja part d'un mateix engranatge informatiu) poden ser els grans beneficiats en representar un model de periodisme que, gestionat amb enteresa i rigor, pot guanyar-se la confiança dels lectors i ha de fer-ho.

Donald Trump, el gran enemic de la premsa als Estats Units, s'ha convertit, paradoxalment, en el seu millor aliat. The New York Times, per exemple, la gran bèstia negra de Trump des que va publicar testimonis de dones que l'acusaven d'assetjament sexual, va veure com arribaven 41.000 noves subscripcions. Després d'un article crític de la revista Vanity Fair sobre el restaurant de Trump a la seva Torre novaiorquesa, el president va utilitzar el seu compte de Twitter per replicar de forma virulenta. Conseqüència: el nombre de subscriptors es va multiplicar per cent, amb 13.000 de nous a les 24 hores següents a l'atac de Trump. Altres mitjans com The Washington Post o The Wall Street Journal també han vist millorar els seus resultats. No cal dir que la recent «crisi russa» oberta després de les informacions de la premsa de qualitat, servirà com eloqüent contrast entre la postveritat i la veritat a seques.

Al marge d'aquestes dades conjunturals, hi ha un fet clar que bé es pot considerar tendència consolidada: un gran nombre de lectors s'han adonat, per fi, que les xarxes socials i alguns mitjans digitals poc creïbles alberguen molts continguts no contrastats i busquen les notícies veraces en les marques de qualitat, es publiquin aquestes en paper o en el suport digital. Els experts ho tenen clar: l'única cosa que pot salvar els bons diaris és el bon periodisme fet per bons periodistes.