De què serveix estar-se set hores i mitja debatent en un ple? Quina capacitat de diàleg i argumentació pot tenir un regidor després de la tercera o quarta hora d'una sessió maratoniana com la que es va viure a l'Ajuntament de Girona dilluns? Com és possible que un ple que comença a les sis de la tarda (una hora abans que Europa sopi), pugui acabar a dos quarts de dues de la matinada? I per si no fos poc, l'alcaldessa Marta Madrenas va haver de respondre en un dels debats que l'Ajuntament s'ha gastat 7.000 euros en tasques d'assessorament per aplicar la reforma horària a la ciutat. Qualificar-ho de presa de pèl és una broma. Jo en diria incapacitat política per resoldre problemes que d'entrada semblen senzills. Com poden gestionar una ciutat si són incapaços de fer-ho en una sessió de 31 punts més els precs i preguntes? I com s'aconsegueix captar l'atenció i la confiança dels ciutadans? Ni idea, però algú hauria de començar a pensar en una solució perquè els plens deixin de ser sessions inacabables, llargues, pesades i carregoses. No sé on han anat a parar els 7.000 euros, ni si ja hi ha algun informe en un calaix que estudiï com es pot conciliar a Girona la vida laboral i personal, però un bon inici podria ser arreglar això dels plens i potser no caldria gastar cap euro més.
