Cartes

Lluís Torner i Callicó girona

Darrerament, a través de sengles articles publicats a la premsa, hem pogut seguir el curs d´aquest contenciós, que el Govern d´Aragó té interposat contra la Generalitat de Catalunya, i el MNAC, a causa de la reclamació d´uns béns procedents del Monestir de Sixena que, en aquell revolt temps, previ a la Gerra Civil, fou objecte d´un saqueig, i per tal d´evitar-ne el seu deteriorament, les monges el varen vendre a un tal Josep ­Gudiol -responsable del salvament de patrimoni- que els restaurà i els cedí a la Generalitat i al MNAC, els quals han anat tenint cura de la seva conservació i manteniment, tot fent-ne objecte d´exposició museística.

Ara, quan ja han passat un bon grapat d´anys, el Govern Aragonès i el poble de Sixena, en reclamen la propietat, declarant nul·la l´esmentada venda i corresponent cessió, en tractar-se, diuen, d´uns béns que formen part del Patrimoni Nacional de l´Aragó, on ara pertany Sixena. Però clar, per més lògic que pugui semblar, no es pot oblidar que els organismes que varen tenir cura de la restauració i han anat vetllant pel seu manteniment, no se´n vulguin desprendre així com així; cosa que també ho és de lògica, ja que a part de tenir en compte el cost que els va comportar al seu dia, i el del manteniment, al decurs del temps, els representa la privació de la seva pública exposició. Per tant el que potser caldria, fora tractar d´arribar a establir una mena d´acord, que fos satisfactori per ambdues parts -per exemple de compartir-ho- en lloc d´anar pels tribunals, amb les discussions que se´n deriven.

Ens ha vingut la idea de parlar-ne, pensant que podria servir d´experiència, en aquest contenciós que, segons acabem de veure, s´ha iniciat per la possessió d´una antiga documentació, ­corresponent al nostre històric Hospital de Santa Caterina, entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona. En aquest cas, que no hi ha hagut cap venda pel mig, ni tampoc diferències regionals i que, segons sembla, es tracta del dipòsit d´uns documents, la pertinença dels quals imaginem prou clara, una solució amistosa, semblaria molt fàcil d´aconseguir, no? No pretenem ficar-nos on no ens demanen, simplement és la manifestació del nostre parer.

De república

a república

enric carcereny beltran lloret

de mar

El 1931, Estat Català s´uneix amb el partit república de Lluís Companys, i el grup L´Opinió, per fundar un nou partit, Esquerra Republicana de Catalunya. Una de les primeres iniciatives que pren el nou partit és una revolució pedagògica amb una formació de mestres que van fer escola. El sistema educatiu català va iniciar, durant les dues primeres dècades del segle XX, un gran procés de transformació. Una sèrie de pedagogs amb una extraordinària formació va introduir i impulsar una nova manera d´entendre l´ensenyament, cosa que alguns anys després, superat el parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera, convertirà l´escola catalana en una de les més avançades d´Europa. Una monarquia, una república, una guerra civil, una dictadura i, finalment, la democràcia. Un convuls període que les quatre germanes Macau van viure com a alumnes i mestres. Com el seu pare, creien que l´educació podia canviar el país. En definitiva, la República ja va considerar l´educació com un pilar fonamental. També l´arquitectura en el congrés del 1931, presidit per Francesc Macià, ja es va centrar a forjar les bases legals per regular la urbanització de les ciutats. Va tenir una dimensió veritablement internacional. El tema de la igualtat va ser la nova esperança per a les dones, per deixar enrere una societat patriarcal per tenir el mateix paper dels homes a on el marit era el representant de la muller. Els nens i nenes, aprenen dels mestres republicans, que tots han de tenir les mateixes oportunitats. Es substitueix el marc legal espanyol pel català, on l´equitat i la justícia social i la solidaritat sigui una realitat.

El vicepresident Junqueras, declara que som un país de trobada i és d´on surt la nostra fortalesa. Llibertat, igualtat i fraternitat són uns valors universals que superen el temps i l´espai. Els pilars fonamentals són l´educació, la sanitat, l´habitatge i el creixement econòmic. És important l´agència tributària, la lluita contra el frau per fer un país just i net.

Fa temps vaig parlar d´una república d´on es pot copiar els seus secrets, on fa uns 90 anys la gent vivia en cabanes amb sostre de palla i els porcs fotjant entre les escombraries. Singapur té ara una renda per càpita superior a la dels EUA: va passar de 500 dòlars a 50.000 dòlars. És el tercer país més ric del món i el setè menys corrupte. Gaudeix del millor sistema sanitari, segons el rànquing anual de Bloomberg i del millor sistema educatiu, segons els informes PISA. Els impostos són molt baixos: els que cobren 25.000 euros a l´any paguen un 1% d´IRPF i els que en cobren 50.000 paguen un 4%. L´IVA és del 7%. Les plusvàlues estan exemptes i no existeix l´impost de successions ni el de patrimoni. Les competències de l´Estat són mínimes i la despesa pública suposa el 17% del PIB, el percentatge més baix del món. Els ciutadans de Singapur, a partir de la independència del país, van aprendre a responsabilitzar-se de les seves necessitats, amb una educació que ensenya a no malgastar i fer un bon ús de tot. També té alguns punts negres, com ser massa exigents amb l´educació, una llibertat d´expressió molt emmordassada, pena capital vigent, etc. Punts que evidentment no podem fer nosaltres.