Dissabte - Bugsy Siegel i Sant Julià

Un sorprenent vídeo em descobreix el que em temia, que a la Muntanya dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis s´hi han enterrant centenars de milions d´euros.

Damunt d´un congost privilegiat han reinterpretat, amb una molt lliure interpretació, l´antic castell, i l´han convertit en un museu extravagantment heterogeni. El primer nivell l´han dedicat a un museu de les joies i la seva història, amb una exposició de peces de la dissenyadora Elsa Peretti. El segon nivell està dedicat a l´escultor Josep Maria Subirachs. Després hi ha un edifici de nova construcció que acull l´obra del pintor Quim Hereu, amb un llenç gegantí. Entremig s´hi troben sales d´exposicions temporals i albergs per a artistes residents. I, suposo que aquí està la clau, un fascinant hotel de luxe, amb spa i un restaurant amb capacitat per a 500 persones amb una impressionant sala coronada per una immensa cúpula. I al costat un heliport.

Ho hem vist en vídeo perquè, ja des de fa anys, la muntanya està blindada per una legió de vigilants de seguretat. Anys de grues misterioses per aixecar aquest Flamingo gironí, el casino pioner de Las Vegas, el sobrecost del qual va fer que els seus col·legues de la màfia liquidessin al gàngster visionari Bugsy Siegel.

Diumenge - La plaça perduda

Des de fa uns dies s´estan fent obres a la plaça Marquès de Camps, un dels espais més concorreguts però poc gaudits de Girona. És un lloc per on tothom passa veloçment i sense parar-hi atenció. Durant anys, era un indret fora muralla i després va ser un enclavament sota la influència dels vells carrilets i del tren. Actualment, és un coll d´ampolla viari força mal resolt i un lloc incòmode per als vianants. El trànsit fa el mateix efecte sobre els vianants que hi feia la vella muralla. És detestable.

És una plaça on mai es veu ningú assegut ni contemplatiu degut a la contaminació sonora i atmosfèrica, tot i ser una plaça molt curiosa per l´estranya barreja ornamental. Una font de pedra amb brolladors sinistres que són caps de sàtirs de banyes recargolades que escupen l´aigua damunt d´un petit estany i, al costat, les simpàtiques foques de Paco Torres Monsó.

Les obres que s´hi estan fent tenen a veure amb el carril bici de Santa Eugènia, un element més que fa pensar que els urbanistes ja no pensen en aquesta plaça com un espai públic, sinó com un nus de connectivitats de la ciutat. Ja fa massa anys que la plaça s´ha convertit en un maldecap i un destorb pels responsables viaris. La podrien traslladar sencera.

Dilluns - 3 multes en 10 minuts

No és una obsessió. O sí, no sé. Però cada dia afloren més evidències que demostren que les multes són un impost encobert. Només a les comarques de Girona els radars de trànsit posen 3 multes cada 10 minuts (quan acabis de llegir, com a mínim un gironí haurà estat esquilat). Són 430 multes de mitjana al dia.

En canvi, la quantitat de diners que es recapta mai es fa pública, el que demostra la debilitat de l´argumentari recorrent de la Generalitat quan proclama que els radars no tenen «voluntat recaptatòria sinó que es busca salvar vides». Les vides es poden salvar sense sostreure diners, aplicant altres mesures tan dissuasives com ara retirar punts del carnet, la retirada durant dies o setmanes del permís o la pròpia immobilització del vehicle.

Dimarts - Atrinxerada

Tres setmanes després que Marta Felip desnonés els socialistes del Govern, Figueres continua amb un govern miniaturitzat i amb una alcaldessa que manté una frenètica activitat a les xarxes socials, contestant obsessivament a tots aquells que li qüestionen haver-se aferrat a la cadira amb les urpes i els ullals. Amb tanta activitat literària a les xarxes, em pregunto quan es dedica a governar la ciutat?

Felip s´ha vist esperonada i defensada públicament per Santi Vila, que en lloc de fer-li veure que s´ha convertit en un problema, intenta que continuï atrinxerada i rebent un intens foc de morter des de tots costats. Santi Vila ja va fer prou per Figueres. Prou no sé de què, però prou en definitiva.

Dimecres - Bosses de plàstic

El govern espanyol vol avançar a l´1 de gener de l´any que ve la prohibició de donar bosses de plàstic gratuïtament als establiments. És rar aquest avançament per part d´un govern del PP, que té la sensibilitat ambiental d´un petrolier texà. Però benvingut sigui perquè està demostrat que el plàstic és un dels elements que més emmalalteix el planeta.

A la majoria de súpers de Girona ja no donen bosses de plàstic gratuïtament. En un establiment que tinc al costat de casa encara em pregunten si vull bossa. Si dic que sí la treuen d´una mena d´amagatall, com si m´estiguessin passant haixix, i no me la cobren. La conscienciació no només ha de ser cosa dels governs.

Dijous - La cagada d´Aznar

L´anunciada marxa de soldats per Celrà m´ha fet pensar en José María Aznar. L´expresident és el gran impulsor del projecte de recentralització d´Espanya, ja sigui per ofegament o com és tradició de la dreta, per collons. Hi ha un punt de partida, si es vol simbòlic -en política hi ha poques coses merament simbòliques- que va ser les matrícules dels cotxes.

Aznar les va homogeneïtzar carregant-se així la singularitat. Encara que a mi en aquell moment m´agradava insultar les matrícules de Barcelona i no les de Madrid o Salamanca. Des d´aleshores tots els moviments del PP han estat encaminats a uniformitzar i retornar a l´Estat el control de la majoria de competències.

No obstant això, Aznar va cometre dos errors colossals en el seu projecte homogeneïtzador. El primer va ser el gruix del desplegament dels Mossos d´Esquadra, que ara agradaria fer desaparèixer i, sobretot, posar punt i final al servei militar obligatori. L´exèrcit gaudia fa uns anys d´una certa indulgència perquè tots els «nostres» nanos hi anaven i juraven bandera (avui seria un problema gros la jura, eh?). En canvi ara, com a Celrà, se´l rep com un profanador.

Divendres - Caçadors

El caçador desapareix a les comarques de Girona. Fa dues dècades n´hi havia més de vint mil federats. Actualment no són ni la meitat. En cinc anys el nombre s´ha reduït en un 25%. És una afició que beu de la ruralitat d´aquestes terres però, actualment, pocs joves s´hi aficionen. Està mal vist i molt perseguit per les actives organitzacions animalistes. Tampoc fa massa gràcia a ningú que hi hagi gent armada, sobretot després d´episodis com el de Lleida. En paral·lel, cada dia va augmentat la població d´animals com, per exemple, el senglar, convertit en un greu problema de seguretat viaria. Està demostrat que la desaparició de caçadors es tradueix en un augment proporcional d´accidents de trànsit amb porcs implicats.

D´aquí uns anys haurem de comprovar en que es tradueix la desaparició de la caça i com se solucionen els efectes col·laterals.