Des de mitjans del segle XIX fins a la Guerra Civil espanyola del segle XX el federalisme va ser absolutament majoritari i massiu entre les esquerres catalanes. Moltes persones que abraçaven les idees de progrés creien que per als problemes econòmics i socials de l´època, una forma d´organitzar el govern que combinava els ideals de la revolució francesa amb els ideals de moviments emergents de la classe obrera era el que convenia per assolir graus creixents d´igualtat i llibertat.
Avui també els problemes econòmics i socials del món del segle XXI ens exigeixen estar a l´alçada i fer propostes de govern i arquitectura institucional que millorin les condicions de llibertat i igualtat de les persones. Necessitem un nou contracte social adaptat als grans problemes i reptes del món d´avui, com el canvi climàtic, els paradisos fiscals, la regulació i imposició de les multinacionals, les migracions, o la revolució digital. L´estat-nació s´ha quedat obsolet per fer front a aquestes qüestions.
Per a les principals àrees de la política econòmica, des de les infrastructures (com el corredor del mediterrani) fins a l´estabilització macroeconòmica, les federacions contribueixen a una globalització regulada i donen millors resultats que les petites nacions en una globalització desregulada.
Un dels principals obstacles per avançar en les nostres propostes federalistes avui el tenim en els moviments nacional-populistes en ascens en diferents parts del món. Aquests moviments tenen característiques pròpies a cada lloc, però comparteixen alguns trets i els col·lectius que ens hi resistim tenim molt a aprendre els uns dels altres. Tots tenim el repte d´oferir una esperança de futur a les clases mitjanes i treballadores.
Igual que els federalistes del XIX combinaven els valors de la Revolució francesa amb l´ideal d´emancipació obrera, els federalistes del segle XXI combinem una proposta de millora de l´arquitectura institucional que resolgui problemes competencials, de finançament, i de respecte a la diversitat; que perfeccioni la democràcia millorant la rendició de comptes de tots els nivells de govern erradicant la plaga de la corrupció; i que permeti assolir cotes més elevades de benestar social amb un estat del benestar generós, modernitzat i multinivell. Espanya i Europa han de convergir (des de punts de partença molt diferents) en una democràcia federal multinivell que respongui als mateixos ideals, adaptats a les necessitats del segle XXI, pels quals lluitaven els republicans federals de fa 150 anys.
Avui el repte prioritari per als federalistes és consolidar la integració a Europa, construir una Unió Europea (un dels grans assoliments de la humanitat, com ha dit recentment el primer ministre canadenc, el federalista Justin Trudeau) i una zona euro amb més harmonia, democràcia i solidaritat. El nostre continent és el principal espai de llibertat i solidaritat del món. El seu retrocés seria no només un retrocés per a tots nosaltres, sinó per a tota la humanitat. Com han comprovat els partidaris del Brexit, que es pensaven que «desconectar» era com bufar i fer ampolles, ningú està sol. Les panacees són falses vies, però necessitem ambicions viables. Per això, el federalisme no és una proposta «territorial», sinó una ambiciosa proposta de solidaritat i democràcia en un món interdependent. La majoria de persones que viuen en democràcia al món ho fan ja en federacions, totes elles imperfectes i diverses. A tot arreu els qui abracen els valors del federalisme són majoria, si bé no sempre ho fan explícit o ho expressen amb emotivitat o entusiasme. Potser ha arribat l´hora de començar a fer-ho, i passar de la resistència a l´alternativa per sortir de la paràlisi a Catalunya i per oferir una esperança millor arreu que la que ofereixen els nacional-populismes.
