Entre lectors i lectores d´aquest diari, de ben segur que hi ha socis de l´Ateneu Barcelonès. És a dir, gent amb dret a vot a les eleccions que s´esdevindran el proper 16 de març, per triar la nova Junta Directiva. Avui aquest article els interpel·la. I al mateix temps vol ser una crida per al dia 17, l´endemà de les eleccions.

Enllà dels gustos de cadascú, no és difícil consensuar l´opinió, segons la qual l´Ateneu Barcelonès camina aquilotat. No parlo del mobiliari, ni de la sonsònia somorta dels usuaris. No em refereixo als vellards del jardí, ni a les activitats culturals, ni a les petites reunions furtives que, a qualsevol racó, mercadegen amb contractes i amb enteses inconfessables. Tot plegat és perfectament inhòspit, i a mi m´agrada. Aquilotat, tanmateix, vol dir que l´actual Ateneu Barcelonès és una institució dirigida per partidaris d´allargar el segle XX.

De les tres candidatures que es presenten, l´única que viu al segle XXI és la que encapçala el filòsof Bernat Dedéu. A les seves files hi ha gent que conec una mica, Punsoda, Vila, Porras, Safont. I conec una mica més el capitost, Dedéu, un home que s´estima la casa, atent a l´herència, però decidit a fer créixer el patri­mo­ni. Tots ells són persones dotades, malauradament a l´ombra del que s´anomena la generació tap. Tots ells són, així els va batejar el periodista Antonio Baños, amb encert, són nous noucentistes. Arrauxats i endreçats, cultes, psicòpates de la tertúlia per davant de tot, entre refinats i animals, fagesdeclimentegen, i són joves. El seu lema, és clar, és «Ordre i aventura».

És probable que el soci d´edat canònica els vegi com uns xitxarel·los. Si hi pensa bé, però, i si sobretot consulta els seus currículums, canviarà d´opinió. També pot ser que aquest tipus de soci fòssil no vulgui fressa, a la qual cosa jo li diria que repassi la història del millor Ateneu, els pi­nyols, i de seguida convindrà que són les èpoques de més soroll. I als socis més joves no els dic res: estic convençut que votaran Dedéu.

La candidatura de Bernat Dedéu ha viatjat, parla idiomes, ha picat pedra i enarbora les sensibilitats del present, perquè hi viu. Mirin el programa i m´entendran. A més a més, és l´única que té la xarxa idònia per fer forat al present.

I ara ve la crida. Si l´endemà de les eleccions, la candidatura Bernat Dedéu ha guanyat, creguin-me: si sojornen o corren per Barcelona de tant en tant, facin-se socis de l´Ateneu Barcelonès. Jo seré el primer. I és que tinc clara una cosa. Omplim carrers, d´uns anys ençà. També bramem a les portes dels jutjats. I s´augura un país nou. Aquests anys hem vist gent antagònica, però unida, per una fita. I és per això que l´Ateneu Barcelonès, ara capitanejat per gent del segle XX, no s´hauria de quedar enrere. El primer referèndum important s´esdevé allí. A la base d´operacions de bona part de la nostra cultura compartida.