Encara ens queda molt de camí per recórrer en això del masclisme. Encara són molts els homes que segueixen considerant les dones com un ésser inferior. O, com a mínim, un ésser amb menys drets que ells o amb drets sotmesos a la seva voluntat. De vegades són coses nímies, que no tindrien cap importància si no hi hagués pel mig una flagrant violació dels drets humans. Tot aquest preàmbul és conseqüència d´una història de futbol femení. El proppassat 11 de febrer, dos equips femenins -el Lloretenc i l´Atlètic Masnou- jugaven un partit de futbol al camp municipal de Lloret de Mar. Quan havien passat uns 30 minuts de joc, van irrompre al camp un grup de veterans de la UE Caldes i el CF Lloret, que van iniciar el piloteig previ a la disputa del seu partit i van fer fora les jugadores. Ja abans de començar, els veterans havien començat a riure´s de les noies amb frases de mal gust i algun insult. Tot i això, l´àrbitre va autoritzar l´inici del partit, que va haver de suspendre poc després per la dita invasió del camp. Les jugadores van replicar amb una asseguda de protesta al bell mig del camp però, finalment, abandonaren la gespa entre improperis, insults, frases despectives i altres al·lusions com «aquí apliquem la llei del més fort», «aneu-vos-en a la cuina, abans que cridem la policia» i també algun «subnormals», que definia més els emissors que les destinatàries.
Possiblement tot va ser causat per un malentès relacionat amb l´horari, un error involuntari d´organització. Però el fet pren entitat pròpia quan deriva en una apologia de prepotència masclista, en l´amenaça de la força, en una situació inacceptable que no s´adiu amb la tradicional bonhomia de Lloret.
