L´elixir de la mala educacióCristina de Ribot i Saurina GIRONA

L´altre dia, vaig estar parlant amb les meves companyes sobre les noves generacions, i vaig ­arribar a una conclusió. Els nois són cada vegada més mal educats, parlen i actuen d´una manera irrespectuosa. Fan coses que jo a la seva edat veia impensables, qui faltaria al respecte a una persona més gran? És veritat que sempre hi ha excepcions, però quantes?

La pregunta clau seria: quin és el motiu d´aquest fet?, és a dir, com és que cada vegada s´estén més l´epidèmia de la mala educació? Segons la meva opinió, és per culpa de la societat i per culpa de l´ajuda que els atorguen els pares. No em malinterpreteu, ho dic pel fet que els pares són molt sobreprotectors, una característica que si no es portés a l´extrem seria favorable, però ara els nens ja s´ho troben tot fet, no han de lluitar pels seus objectius, perquè abans ja ho han fet els pares.

Amb això, no vull subestimar la tasca que empreneu els pares, ja que és molt important i moltes vegades no s´agraeix suficientment, inclús els fills pensem que tot el que feu, per nosaltres, és una obligació, i realment no és així.

I respecte a la societat, pel fet que no eviten les males influències transmeses per les noves tecnologies.

Aquest dilema, però, té una solució, primer, per part de la societat, no influenciar negativament els nois, i per part dels pares, aconseguir que ells aconsegueixin les coses per mèrit seu.

«Els grans treballs no estan fets per la força sinó per la perseverança», Samuel Johnson.

Jutge: i si jo me n´avergonyís...?Xavier Serra Besalú girona

Això que dic és només una hipòtesi: es poden imaginar vostès una societat avançada en la qual un grup de policies instigats per l´estratègia del cap de gabinet d´un polític, anessin a un jutge a escalfar-li el cap dient que hi ha unes persones molt dolentes que ha d´investigar? El pobre jutge, fidel servidor de la justícia, els donaria permís per detenir i interrogar a qui fos: de fet, el jutge d´instrucció té l´obligació d´«instruir», d´investigar. És per això que ha de fer generalment el que diu l´uniformat de torn, l´enviï qui l´enviï.

S´imaginen que no ho fes, per­què es malfiés de la seva rec­ti­tud? Me´l farien fora de la feina!

Fixin-se que no dic ja que sigui una acció del fiscal, que tots sabem que depèn al 100% del poder executiu i n´esdevé la seva longa manus, no: jo els parlo d´un jutge.

És curiós que no sospiti gens que l´estan entabanant. Tan sols pel fet que tots els periodistes i fotògrafs han estat misteriosament mobilitzats una bona estona abans que arribessin els armats -en força, amb armilles antibales i cara de «pel·lícula» nord-americana, etc.- per muntar un espectacle escènic que pugui sortir als mitjans, especialment als espanyols. Els tenen unes hores engarjolats, i els deixen anar. Suficient!: així el jutge s´haurà de passar unes hores, dies, mesos... ben entretingut, «instruint el cas». És de manual.

Si eren dolents, perfecte! Si no, si s´hagués tractat d´un muntatge innecessari o injustificat, tranquils: la massa de guàrdies desplaçats des d´arreu per a l´ocasió ja s´ha guanyat el sou, i els efectes col·laterals (d´això ja en sabem) hi són.

Els ciutadans estem una mica cansats d´aquest numerets, però som dòcils i submisos. Què hi podem fer? Només badar.

Ara bé, jo els pregunto: unes persones lliures no hauríem de desemmascarar -si fos el cas- qui organitza el «teatrillo»? No hi ha cap fiscal prou valent, o «acusació popular», que acabi amb els enemics de la democràcia? A quins temps ens estan tornant?

I si jo m´avergonyís de vostès, jutges, que deixeu que us entabanin?