Un treballador extracomunitari, amb permís de residència i de treball, presta serveis en una empresa durant varis anys, de manera legal i cotitzant. L´empresa, per problemes diversos, essencialment econòmics, tanca i acomiada la plantilla. Tots els treballadors, al marge de cobrar la seva indemnització, acudeixen a inscriure´s a l´atur. També el treballador estranger, concretament de Gàmbia. Tot és correcte, fins que la funcionària de torn que atén aquest treballador li demana, no la targeta de residència legal, sinó el seu passaport. El passaport el té caducat de fa uns mesos, i per problemes de la burocràcia del seu país i de la seva ambaixada, no li han renovat. Problema, i greu: li diu la funcionària que ell, que ha cotitzat durant uns anys, i que te la residència legal aquí, no té dret a cobrar de l´atur, si no presenta el passaport al dia. El ciutadà gambià no te possibilitat de solucionar, per ell mateix, el problema del passaport. La burocràcia i els legalismes impossibiliten la solució raonable i justa. Tots els altres treballadors comencen a cobrar la prestació d´atur, a excepció del ciutadà gambià.

Un pensionista de la seguretat social, que fa més de 15 anys que percep la prestació d´invalidesa total per a la seva professió, també nacional de Gàmbia, com­pro­va que en un moment determinat la Seguretat Social li deixa d´abonar la pensió a la qual legalment ha tingut dret -reconegut per sentència judicial- i continua tenint dret. L´excusa és del tot irrisòria i inconsistent: el NIE del treballador sembla que no coincideix, després de tants anys de percebre la pensió d´invalidesa. Però el referit ciutadà acredita la seva personalitat i aporta la fe de vida, expedida per l´Ambaixada espanyola a Gàmbia, i la seva personalitat. No obstant, per aquesta petita exigència burocràtica, al treballador extracomunitari se li ha deixat d´abonar la seva pensió d´invalidesa.

La duresa de la burocràcia o la lleugeresa administrativa creen problemes de gravetat a molts ciutadans, que esdevenen insuperables, si no s´actua amb sentit comú i bona fe. L´Administració se sent poderosa davant el simple ciutadà. I el ciutadà es veu impotent i perdut davant les limitacions i exigències, legals o injustes de la burocràcia i el legalisme, sovint injust i insensible. S´ha d´evitar el frau, i precisament hi molts fraus que no es persegueixen amb la contundència i duresa que s´aplica a situacions com les aquí descrites. Falta humanitat.