El 25 de gener va ser publicada una àmplia nota de premsa pel gabinet de comunicació del Poder Judicial amb el títol «El Tribunal Suprem reconeix el dret a cobrar una pensió vitalícia a un futbolista que es va retirar després d´una lesió», i el subtítol «El TSJ de Catalunya se l´havia denegat en considerar que, amb 30 anys, ja havia conclòs la vida professional activa de l´esportista».
La lectura d´aquesta nota permetrà, sens dubte, a totes les persones interessades conèixer amb detall les circumstàncies del conflicte que ha arribat a l´alt tribunal, que ha dictat la sentència de 20 de desembre de 2016, i la resposta donada per aquest al recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per la part treballadora, si bé el cas té altres característiques i continguts jurídics que han cridat la meva atenció i que m´han animat a redactar aquest article. La sentència del TS també m´ha recordat, i és fàcil constatar-ho amb una ràpida ullada a les xarxes socials, que hi ha un bon nombre de «futbolistes veterans» que segueixen en actiu més enllà dels 30 o 35 anys: Alessandro del Piero, Álvaro Recoba, Andrea Pirlo, Didier Drogba, Diego Forlán, Francesco Totti, Rafael Márquez, Iker Casillas, Diego López, ....
La sentència del jutjat va estimar la demanda interposada pel treballador (futbolista professional) contra una mútua, l´Institut Nacional de la Seguretat Social, la Tresoreria General de la Seguretat Social i dos clubs de futbol espanyols en els quals havia prestat els seus serveis, i va declarar que el demandant estava en situació d´incapacitat permanent en grau de total per a la seva professió habitual, derivada d´accident de treball.
El recurs de la mútua va ser estimat pel TSJ de Catalunya, i finalment l´assumpte va arribar al TS. En la seva sentència, el TSJ assenyalava que el desembre de 2010, data en la qual el futbolista va sol·licitar el reconeixement de la incapacitat davant la recrudescència de les lesions del genoll, ja havia complert els 30 anys, per la qual cosa havia finalitzat la seva vida professional com a esportista. Doncs bé, el TS s´aparta de la solució donada per la sentència recorreguda en aquest cas, en raó exclusivament a l´edat del futbolista de 30 anys, que pressuposa finalitzada ja la seva vida professional activa, no per causa de la incapacitat física sinó per la seva edat.
La tesi de la part treballadora versa sobre la infracció per la sentència del TSJ català de l´art. 137 de la Llei General de la Seguretat Social llavors vigent, que regulava els diversos graus d´invalidesa, entre ells el de permanent total per a l´exercici de la professió habitual, argumentant que la denegació de la petició s´havia basat en l´edat del demandant, «de 30 i pocs anys d´edat», i que això era de tot punt inadmissible per no existir cap referència a una edat concreta a partir de la qual s´impedeixi «l´accés a la incapacitat en qualsevol dels seus graus als esportistes professionals».
En els mateixos termes es va manifestar en la seva argumentació substantiva el ministeri fiscal, per entendre que no tenia rellevància jurídica la referència a l´edat i al moment en què es va produir la petició d´invalidesa («al final de la seva carrera»), i ho va fer amb una doble argumentació: la primera d´índole social, «ja que és perfectament conegut que gran nombre d´esportistes allarguen la seva vida professional més enllà dels 30 anys amb èxit»; la segona, d´índole jurídica, és que la normativa reguladora de la relació laboral especial dels esportistes professionals (Reial Decret 1006/1985 de 26 de juny) «no estableix cap especialitat en relació amb l´edat d´aquests professionals».
El TS fa seva la tesi de la part recurrent i del ministeri fiscal respecte a l´ús no conforme a dret d´una presumpció, com és la fi de l´activitat laboral per raó d´una determinada edat, per denegar la petició d´invalidesa, presumpció que tampoc va ser presa en consideració per l´autoritat administrativa (INSS), que va dictar la resolució denegatòria «per no reunir el requisit d´incapacitat permanent».
No hi ha discrepàncies entre el TS i el TSJ català respecte a la consideració d´accident de treball de la lesió soferta pel futbolista durant el mundial del 2006, i que les seqüeles derivades d´aquesta lesió impossibilitaven que pogués dedicar-se a l´exercici regular de la seva activitat professional. Tampoc hi ha discrepàncies en el reconeixement de l´existència d´aquesta professió, en tant que era la del sol·licitant de la declaració d´invalidesa quan aquesta es va formalitzar, posant de manifest el TS que en el cas jurídic enjudiciat «no consta que n´hagi exercit una altra».
Doncs bé, serà en l´antepenúltim i penúltim paràgraf del fonament jurídic tercer, quan el TS mantindrà una tesi contrària a la del TSJ i com a conseqüència d´això procedirà a estimar el recurs i confirmar la sentència dictada pel jutjat. Diu el TS que partint dels fets provats, i de les coincidències en les tesis anteriorment exposades, discrepa de la solució donada pel TSJ «en raó exclusivament a l´edat de l´actor, de 30 anys, pressuposant finalitzada la seva vida professional activa, no per causa de la incapacitat física sinó per la seva edat». I com que el recurs de suplicació va ser estimat per aquest motiu, el TS conclourà que l´estimació del recurs és procedent en tant que «... no hi ha cap norma que impedeixi a un futbolista l´exercici de la seva professió a l´edat en el cas qüestionada -de 30 anys-, i que d´altra banda, és raonable que a aquesta edat pugui exercir...».
Futbol i dret. Vida social i vida jurídica. Edats límits, o no, per a l´exercici d´una activitat professional. Qüestions certament interessants les abordades en totes les sentències examinades.
