Una dona impassible. En la seva mà esquerra, la balança que representa la ponderació objectiva dels arguments de les parts enfrontades; l'altra mà empunyant una espasa indicadora de l'autoritat i la capacitat de coerció per imposar les decisions que adopta; i la bena als ulls representant la imparcialitat per resoldre una controvèrsia. Aquesta figura és el símbol de la Justícia, universal, igual per a tothom; sense mirar ni afavorir el gran o el petit, el pobre o el ric, el blanc o el negre. Però coneixem massa casos com per titllar la justícia, paradoxalment, d'injusta, arbitrària i espúria. En un Estat de Dret, la pèrdua de confiança en la justícia pot dur conseqüències irreparables en la vessant democràtica sobretot, una possibilitat que no es pot descartar. Només cal que reflexionem sobre alguns fets i opinions dels darrers temps per prendre consciència de les tensions nefastes que fan trontollar el sistema judicial. Els exemples són tants i tan diversos que es fa difícil la seva selecció. Un magistrat, Antonio Salas, que nega l'existència de la violència de gènere i el masclisme com una realitat que afecta els drets, la seguretat i la vida de les dones. El judici pels responsables del 9-N que demostra l'ús polític del poder judicial per satisfer interessos del governamental. Processos judicials com el cas Gürtel que s'eternitzen, fent que part dels imputats acabin pul·lulant pels mitjans mostrant el seu menyspreu cap al sistema judicial, mentre que els ciutadans assistim perplexos davant de tanta impunitat. Un membre de la monarquia absolta malgrat totes les evidències i el sentit comú. La llista podria continuar fins a la desesperació, amb casos on la Dama exhibeix el rostre sense la bena que ha de cobrir-li els ulls.
