Ja no es pot amagar més el cap sota l'ala. El ridícul europeu a París, amanit amb el lamentable espectacle davant el Leganés demanen a crits una reacció de la junta directiva del F.C. Barcelona. No n'hi ha prou amb les declaracions del president tot recordant que el club gaudeix de grans jugadors que han guanyat molts títols. De Bartomeu es demana més i cal que prengui mesures ja, o contràriament aquesta temporada se li farà molt llarga no només al soci, sinó a ell mateix.
L'equip ha perdut el seu model de joc. Allò que havia predicat Cruyff i posat en pràctica Guardiola i que era admirat arreu del món ja no existeix. De ben segur que Xavi i Iniesta hi tenien molt a veure, però aquests futbolistes no duren tota la vida. I per molt que tinguis Messi, no n'hi ha prou.
On són els mals del Barça? De futbol, per sort tothom hi entén. Hi ha tants caps com entrenadors, però és evident que la planificació ha fallat. I els responsables són dos: Robert Fernández i Luis Enrique. Malauradament ni l'un ni l'altre han estat a l'alçada dels esdeveniments i d'allò que cal exigir-los, malgrat els sous astronòmics que cobren. I molt malament les seves reaccions quan els periodistes intenten preguntar-los on radica el problema. Mentre l'entrenador -que hauria de ser una de les cares amables de l'entitat- contesta amb mala educació i exabruptes, el secretari tècnic fa veure que no passa res i parla de recuperar jugadors que són xiulats a l'estadi.
A qualsevol empresa privada avui Robert Fernández ja hauria estat destituït. Ha invertit molts milions d'euros en un seguit de jugadors que no estan preparats per una responsabilitat tan gran com és jugar en un dels millors equips d'Europa. Ningú és capaç d'explicar el fitxatge de Paco Alcácer, quan ni tan sol compta per a l'entrenador en un partit contra el Leganés, un dels candidats al descens. I aquest és només un exemple, atès que podríem parlar gairebé de totes les incorporacions d'aquest darrer estiu. S'han llençat per la borda entre 150 i 200 milions d'euros amb reforços que poden ser molt interessants per a un Málaga, un València o un Celta, però que no responen a les necessitats del Barça.
Quant a Luis Enrique, poca cosa a dir. Amb ell l'estil que va ser lloat a tot el món s'ha perdut. Els seus plantejaments han provocat que equips tan modestos com l'Alabès o el Betis ridiculitzessin un Barça que no és capaç d'encertar en les rotacions i que a la vegada manté Sergio Roberto de lateral, quan el pas del temps ha demostrat que no és el seu lloc. I això només es per posar una dada més, perquè no cal baixar a més detalls.
Es parla ja de la fi d'un cicle. Possiblement sigui així, però avui més que mai el club necessita futbolísticament un revulsiu i aquí la junta directiva ha de donar la cara i veure què pot fer en aquest sentit. Per cert, he parlat de futbol perquè el paperot de la secció de bàsquet, ja millor ni abordar-lo en aquest article.
Resten molts mesos encara per acabar el campionat i es pot fer molt llarg. Ja ho sabem que cada any no es pot guanyar tot. Però el Barça està obligat a competir i contra el PSG no es va competir i contra el Leganés, tampoc. En el món del futbol tothom és savi, però caure a vuitens de la Champions per golejada o veure el Reial Madrid a set o vuit punts de distància a la Lliga fa mal, i molt de mal, a uns socis que a poc a poc prefereixen emprar el programa del «seient lliure» que no pas anar a l'estadi. Es necessita molta valentia per afrontar l'actual situació de desgavell. Però Josep Maria Bartomeu està obligat a donar resposta a les inquietuds que avui hi ha entre la massa social blaugrana. Se'l va votar per prendre decisions i ara és l'hora de reconèixer errors, dir la veritat i no de fer veure que no passa res.
