Tres-cents empresaris catalans i valencians, murcians i andalusos es trobaven fa uns dies a Tarragona en defensa del Corredor Mediterrani. Organitzacions empresarials i empresaris addictes al règim i sense cap vel·leïtat sobiranista. En aquesta reunió de gent d'ordre es va denunciar la manca de voluntat política i de planificació estratègica per posar en marxa el corredor ferroviari. Es denuncià el fet que València i Barcelona, tercera i segona ciutats espanyoles, no disposen d'enllaç d'alta velocitat per la voluntat política de mantenir-les desconnectades. I s'expressà una gran indignació per la desviació de fons europeus per al Corredor Mediterrani cap a la línia Algesires-Madrid.
En el tram ibèric del Corredor, la doble plataforma d'alta velocitat entre Barcelona i Alacant, de 524 km, significaria 3 hores de viatge on ara en són 5,35. Fins a València, 2,25 h on ara en són 3,45. I entre Alacant i València, 0,55 on ara en són 1,40.
Caldrien entre 7 i 16 trens diaris per exportar els 5,6 milions de tones anuals de fruites i hortalisses d'Almeria, Múrcia i Alacant, que són uns 5.000 trens l'any. Actualment, l'exportació hortofructícola per tren és només del 0,07%.
I més dades: les autonomies que reclamen el Corredor, inútilment, representen el 50% de la població espanyola, el 45% del seu PIB, el 47% del seu teixit productiu, el 46% del treball, el 51% de l'exportació, més del 50% del turisme i el 63% de trànsit de mercaderies portuàries. I finalment, el 40% del Comerç d'Europa amb Àsia arriba pel Mediterrani.
Així doncs, un tema de racionalitat econòmica com el corredor mediterrani, de gran impacte social pels centenars de milers de llocs de treball generats per aquesta aposta logística és bloquejat sistemàticament per la casta madrilenya per raons polítiques. Per tant, l'amputació dolorosa d'Espanya, de la qual ha parlat Rajoy, ja està consumada. I l'ha consumat el sectarisme territorial de la casta madrilenya que ens governa.
Les preocupacions de l'entorn d'aquesta casta, aquests dies, han estat, precisament, no el Corredor, sinó passar a la darrera fase de l'enfrontament contra la voluntat de la majoria de catalans de qüestionar aquest règim i emancipar-se com a Estat. S'ha passat de la fase del fals diàleg a la fase d'amenaces d'intervenció jurídica i de suspensió de l'autonomia i dels drets elementals a la representació política. Per preparar psicològicament la població pel cop d'Estat previst, diversos agitadors mediàtics del búnquer que fa temps que el reclamen estan volent crear una imatge de violència a Catalunya totalment falsa. La tècnica d'acusar la víctima de ser el botxí ha estat pròpia dels nazis contra els jueus, dels franquistes contra els republicans, dels serbis contra els croats o kosovars. En aquest marc coordinat d'acció goebbelsiana d'Estat, s'hi han de situar les declaracions de Soraya, l'actuació de vodevil de la fiscal.
Aquest victimisme organitzat pels predicadors del cop d'Estat queda posat en evidència quan en un capítol més de la guerra entre màfies a les clavegueres de l'Estat apareixen noves revelacions sobre el paper fastigós de la policia política coordinada des del ministeri de l'Interior i codirigida per la cap visible del PP a Catalunya, Sánchez Camacho.
Però això no és tot, l'argumentació d'amenaça econòmica per part de Madrid ha rebut una estocada mortal en la seva estratègia del cop d'Estat contra Catalunya i la democràcia. Moody's ha avisat que una hipotètica fallida de Catalunya provocada per l'asfíxia de l'Estat en aquesta guerra declarada faria enfonsar la mateixa Espanya cap a l'infern dels Estats fallits econòmicament.
Resumint, doncs, n'hi ha que, abans de facilitar un Corredor als espanyols de llevant -sempre sospitosos de deslleialtat a l'Espanya radial-, han preferit amputar-los, de fet, d'aquesta Espanya que diuen estimar tant, però que amb aquesta estratègia condueixen cap al corredor de la mort.
