En realitat, a l´avi que es dedicava fa uns dies a assaltar farmàcies, els diners no li interessaven. Eren la coartada. Ell el que volia era Viagra, però a veure qui s´atreveix a robar Viagra d´una farmàcia, així, sense més ni més, amb el risc que els companys de partida vespertina el reconeguin en les imatges gravades, que avui no hi ha farmàcia sense videovigilància. Ja s´imaginava les mofes dels altres jubilats, escuradents a la boca, rient mentre llancen la sota d´oros.

- Si jugar al Canari et porta mals records perquè el teu s´ha mort, podem fer una partida de Botifarra. Ai, tampoc, perdona (riallades desdentades).

Ni pensar-ho. Molt millor simular que ets un atracador i, com de passada, demanar també Viagra, si pot ser deixant clar que no és per a ús propi sinó per a un amic, sempre hi ha amics a qui fa falta. I si t´enxampen, que t´enxampin, que als 71 anys ja no trepitges la presó i almenys quedes com un justicier, anant maldades com un pobre home amb dificultats econòmiques, però amb la virilitat immaculada.

De tota l´aventura d´aquest nou heroi català, em quedo amb la pistola, que no enganyava ni a un nen; amb l´atracament previ a Caixabank amb el sistema de fer passar per bomba el que era un despertador dins d´una carmanyola, potser amb restes de l´estofat que li havia preparat la senyora, una santa que sap que la Viagra no està destinada al seu plaer, sinó al d´alguna pelandusca. I, sobretot, amb la professionalitat d´unes farmacèutiques que, atracades i tot, el van advertir que la Viagra de 100 mg li podia resultar fatal. Farmacèutiques que van creure erròniament que l´amenaça «Vols que me la tregui?» es referia a la pistola de joguet, quan en veritat l´avi pretenia mostrar la part del cos amb disfunció, perquè li aconsellessin la dosi necessària. En no aconseguir que li taxessin l´anatomia, se´n va endur la Viagra grossa. Més val que sobri que no que falti. Que la disfrutis, avi.