Aquestes últimes setmanes han traspassat dos homes clau en la recuperació de la consciència de la catalanitat a la Catalunya Nord: Llorenç Planes i Pere Verdaguer.

Llorenç Planes fou, precisament, qui encunyà la denominació «Catalunya Nord». De molt jove entrà en contacte amb el moviment cultural català . L'any 1974 escrigué El petit llibre de Catalunya Nord, que tingué un ressò important. El 1986 formà part del grup que constituí Unitat Catalana, formació que presidí de 1989 a 2001. Exercí com a regidor (1995-2001) i tinent d'alcalde (1998-2001) a Sant Nazari. Era casat amb la barcelonina Montserrat Biosca.

El 2013 sortí publicat el llibre Per comprendre Catalunya Nord. De la identitat desnaturalitzada a l'esperança de futur, a través del qual ha contribuït a donar a conèixer la realitat d'aquestes comarques als habitants de la resta dels Països Catalans. Aquell mateix any li férem una entrevista per al Dominical d'aquest diari, de la qual hem extret els següents dos fragments. El primer: «Tenim en comú el fet d'haver viscut durant més de mil anys la mateixa història i també una consciència d'ésser catalans. Amb tot això s'hauria d'arribar a poder fer moltes coses juntament.» I el segon: «L'herència» la constitueixen els béns que t'escauen quan els qui t'han precedit no són més aquí. I, doncs, els béns materials i immaterials de Catalunya Nord (tant els monuments com els paisatges o la llengua catalana) són l'herència de tots els qui hi vivim».

Pere Verdaguer nasqué a Banyoles l'any 1929. A l'edat de 10 anys s'exilià al Rosselló, on fixà la seva residència. Home amb mentalitat renaixentista, sempre tingué interès per moltes i diferents àrees del coneixement. Escriptor prolífic. Conreà gèneres diversos. Amb el Cronomòbil (1966), esdevingué l'iniciador de la ciència-ficció en la literatura catalana.

Fou mestre en un institut i, posteriorment, professor de llengua a la facultat d'estudis catalans de la Universitat de Perpinyà, des d'on exercí un mestratge influent. Les seves obres Cours de langue catalane (1974) o Abrégé de grammaire catalane (1976)... són, encara avui, manuals de referència per a l'aprenentatge de la llengua catalana en aquestes terres. El seu treball acadèmic es centrà en la literatura i la dialectologia del Rosselló.

Ens agradava saludar-los cada estiu a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, amb la qual van estar vinculats des dels inicis. Els trobarem a faltar.