Segur que us heu fixat que una de les primeres coses que us diuen de bon matí és «fas mala cara». És una expressió tan recurrent, tan instal·lada en l'univers verbal, que no té emissor preferent. Te la pot dir la teva parella, un company de feina o un dependent. Se't diu sobretot acompanyada d'una onomatopeia, com si l'interlocutor fes un descobriment sense precedents en la Història de la humanitat. Es pronuncia impunement, tractada amb una naturalitat desarmant, perquè opinar de la cara dels altres sembla inherent a la comunicació resultant de començar un nou dia. Aquest «fas mala cara» també pot anar secundat d'una recerca no sol·licitada dels motius. Et pregunten, per exemple, si no has dormit prou o bé, si passa alguna cosa (eufemística manera d'indagar possibles desfetes sentimentals) o si et preocupa res. En la majoria d'aquests casos, el suposat interès de l'interlocutor acaba essent el de menys. No és tant l'aclariment dels motius de la «mala cara» com la necessitat imperativa de qui t'ho diu d'evidenciar que la fas. Ella o ell ja t'ho han deixat anar i apa, ara a replantejar-te si, més que fer mala cara, en realitat la tens així de naixement. Doncs bé, provem d'explicar per què alguns fan mala cara als matins. Resulta, estimats analistes de l'anatomia facial, que la llibertat individual passa per posar-hi la cara que et surt dels nassos. Resulta, també, que després de llevar-te fas cara de circumstàncies perquè així, a mesura que el dia avança, pots derrotar les expectatives amb més humilitat, els somriures seran més espontanis i genuïns, i pots contrastar millor si el trànsit quotidià ha pagat la pena. I, el més important, fixeu-vos que, mentre alguns us pregunten per què feu mala cara, vosaltres manteniu un escrupolós hermetisme sobre el que penseu de la seva, segurament perquè valoreu més el silenci matinal que no els comentaris superflus. Ep, però que continuïn insistint: penseu que cada apunt sobre la mala cara aliena és un retrat summament eficaç de la pròpia. I una font d'inspiració d'articles com aquest, també.
