Mesos enrere, el nostre conseller de Cultura deia en una entrevista: «Un indicador de la salut d'un país és que la cultura tingui un cert punt de conflictivitat. Això ho assumeixo com una virtut».

A hores d'ara, Santi Vila es deu sentir superorgullós de Figueres, on la conflictivitat cultural ha arribat a un punt virtuosíssim. Hi ha ajudat força, esclar, tenir una regidora del ram capaç de censurar obres d'art o de deixar el Museu de l'Empordà sense direcció ni projecte.

El projecte del Museu del Circ, la seva última fal·lera, encara ha generat més dubtes després d'haver-se presentat. Perquè, a grans trets, se'ns ha explicat un conte de la lletera basat en un nombre hipotètic de visitants.

Els qui tinguin fe en aquesta premissa numèrica segur que trobaran bé que les institucions rehabilitin un edifici per muntar una infraestructura i un negoci fet a la mida del seu promotor. Una inversió que, segons ens diuen, serà autosuficient al cap de sis anys (i si no, ja ens l'empassarem doblegada). L'invent tindrà 30 empleats fixos i 20 temporals (prescindint de si, abans, caldria incrementar la plantilla de cultura o dels equipaments que ja tenim). I s'hi exposarà una col·lecció que el promotor no dóna a la ciutat (ens la cedirà gratis uns quants anys). Tot plegat, m'imagino, sense que hàgim de deixar de contribuir any rere any a subvencionar el festival del circ. Quin business, tu!

Figueres no disposa d'uns recursos il·limitats ni d'un govern amb majoria. I voler imposar segons quines inversions em sembla, com a mínim, forassenyat.