Sembla que és a punt de vèncer el termini de vint-i-cinc anys durant el qual l'Ajuntament va establir un dret de superfície en uns terrenys de propietat municipal per instal·lar-hi un centre de jardineria a canvi d'un cànon anual.

Sembla també que els titulars d'aquest centre de jardineria han fet l'opció de traslladar la seva activitat a Salt, just a tocar de l'accés a l'autopista per Girona sud, i que aquest fet dóna per definitivament acabada la presència d'un garden a la rotonda de Mas Gri.

La superfície que ara recuperarà la ciutat és molt remarcable i en un punt estratègic, marcat per la imatge degradant de les naus industrials abandonades, okupades, pintades o enderrocades, tot al llarg de la carretera de Barcelona.

És, doncs, l'hora de definir i projectar una proposta per aquest espai que té en el planejament urbanístic la qualificació de zona verda i que podria convertir-se en la continuïtat del bosc incipient de pins, roures i alzines, que es dibuixa des de l'accés a l'autopista fins a la rotonda de Mas Gri i delimitat per la via del ferrocarril.

Un nou parc urbà, un bosc-parc, per no dir-ne parc-bosc, que podríem situar en l'origen de la regeneració i rehabilitació de la imatge de l'entrada més important de la ciutat pel sud.

És clar que la planificació d'aquest espai haurà de contemplar també algunes variables sobrevingudes, sobretot, l'anunci de l'inici imminent de les obres de la nova Clínica Girona. Com es regularan els fluxos de vehicles que generarà aquest nou centre hospitalari? Com hi entraran els vehicles que vinguin del sud amb un gir a l'esquerra a la carretera de Barcelona? Estic segur que totes aquestes qüestions estan més que previstes i estudiades i jo parlo des del desconeixement i elucubrant sense informació suficient. Però quan més enllà de la Clínica Girona s'emprengui la urbanització de tota la filera de naus des de l'antiga carretera de Santa Coloma fins a Mas Gri, es farà un vial de servei que enllaci potser un sistema de dues rotondes per garantir amb fluïdesa l'accessibilitat a aquesta nova zona es vingui d'on es vingui?

Es podria pensar, ara, en l'espai alliberat pel centre verd per connectar les zones d'aparcament de la nova Clínica amb la rotonda de Mas Gri, amb un nou vial traçat per darrere de la gasolinera de Girona2?

Com es veu a l'horitzó es dibuixen noves i grans oportunitats per al futur de Girona i convindria que totes les eventualitats i totes les possibilitats fossin contemplades amb la perspectiva d'un canvi radical de la imatge que ara dóna la ciutat en aquest punt.

Si, per altra banda, com s'anuncia reiteradament, és possible l'arribada al polígon de can Turon de dues noves superfícies comercials, una de bricolatge, i una altra de supermercat d'alimentació i domèstic, és evident que l'escala del sud de la ciutat, just en el punt neuràlgic que s'articula entre l'accés a l'autopista i la rotonda de Mas Gri requereix una atenció molt especial amb respostes per a tots els interrogants que ara es plantegen.

El reforçament del sud de la ciutat, aquesta idea d'una ciutat que més i més cada dia mira a migdia, planteja una darrera qüestió crucial. Què passa amb el nord? Què li està passant ja al nord i com hauria d'intervenir la política municipal per evitar que l'entorn de Sant Ponç rebi una estocada definitiva i resulti que la ciutat se'ns descompensa i desequilibra pel sud i per l'oest.

El tancament d'alguns establiments emblemàtics a la zona de Sant Ponç obliga a una reflexió urgent i reclama accions estratègiques per reforçar una centralitat, que va ser molt potent i que ara es presenta afeblida.

En aquest sentit, encara que soni estrany, és determinant que de manera urgent l'Estat emprengui la construcció del nou Arxiu Provincial que, en l'estratègia municipal, és la compensació pel nord de la inversió al sud en la Biblioteca Carles Rahola. Ja sé que no són equipaments equiparables, però sé també segur que un equipament potent i modern ajuda a definir la fesomia urbana d'una zona on alterna la ciutat construïda i els espais intersticials. Però això no és suficient i és molt evident que el punt de contacte entre Girona i Sarrià requereix d'algunes accions de xoc que creïn, en aquell punt, noves centralitats per tal d'evitar una ciutat esfilagarsada.

Les opcions de futur són òptimes però no es pot deixar el seu desplegament a l'atzar. Conduir el creixement és una de les tasques imprescindibles de l'acció municipal.