Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat acolliran la dotzena edició del Mobile World Congress a partir del dilluns. S'esperen al voltant de 100.000 congressistes que ompliran la ciutat i els seus voltants, gastant diners amb menjar, hotels, compres i oci divers. Diuen que també la prostitució farà el seu agost aquests dies. Entesos: creació de riquesa, que no ve malament. Un any em vaig acreditar al Mobile. Ho recordo com una gimcana excepcional. Vaig veure molt, vaig caminar molt i crec que no vaig entendre res. Cada dia escolto i llegeixo més comentaris preventius contra l'ús del mòbil. Es pot saber tot del que fa una persona: on va, en què gasta el seus diners, quines són les seves aficions i a qui veu degut al mòbil. Cada cop que vaig a un restaurant, rebo en el mòbil a través de Google que valori el restaurant. Mai ho faig, òbviament. I això que m'he convertit en un usuari epidèmic de Google maps quan he d'anar a un lloc. No perque no sàpiga trobar-ho, sinó perquè m'indiqui quina és la millor manera d'arribar-hi degut al trànsit. I he de dir, cada cop funciona millor. També m'agrada fer servir una aplicació pel temps. Sobretot per planificar el cap de setmana. Algun cop he deixat d'anar a l'Empordà perquè anunciaven pluja a bots i barrals. Parlem de mòbils intel»ligents, però alhora, conec més persones que només tenen el conegut com tontomòbil o troncomòbil, un mòbil com els d'abans, que només fa i rep trucades i que impedeix ésser controlat. El problema, en qualsevol cas, no és el mòbil sino l'ús i l'educació al seu voltant. No podem ser esclaus d'aquest instrument, que hem de saber aparcar i apagar quan no toca. El mòbil no és sempre necessari.
