La mentida neix quan hi ha necessitat de tenir secrets, el pa de cada dia en política. No hi hauria política sense ocultació, ni sense secrets, ni sense mentides. És el joc que s'ha de seguir si es vol ser alguna cosa en política. Si no, s'està condemnat a l'ostracisme i tampoc és garantia que seguint les normes bàsiques un s'estalviï de caure en la mediocritat més absoluta. El que ha passat la darrera setmana amb la reunió Rajoy-Puigdemont n'és un exemple. Els dos mandataris es van trobar en secret i el seu gran error va ser que tots dos sabien el que havia passat. Havien d'haver calculat que un, o tots dos, ho podrien explicar a tercers i aquests a altres i anar fent fins a convertir la reunió en un no secret. Fins aquí res d'estrany, és una situació habitual cada dia. El gran problema i la gran mentida neix quan Enric Millo ho llança en una entrevista al 3/24 com aquell que no vol la cosa. Com sap fer Millo. Immediatament apareixen les veus d'un costat i de l'altre desmentint el delegat, especialment Neus Munté i Xavier García Albiol. Aquí és on hi ha el gran error: desmentir una cosa que és veritat i que, més d'hora que tard, s'acabarà confirmant. Aquí és on la mentida es torna bumerang, tot i que tampoc passarà cap gran cosa a excepció d'una emprenyada de la CUP. I, per cert, si algú pensa que a Millo se li va escapar, és un ingenu.