Gran frisança entre els defensors de la «tercera via» per al conflicte català, a mig camí entre l'immobilisme i el xoc de trens. Diuen que Artur Mas s'ha fet dels seus i s'ofereix a negociar. L'home que està esperant sentència per haver posat les urnes vol pactar amb els que l'han dut al banc dels acusats? Ens ho podem creure? D'on surt aquesta brama que ocupa tantes pàgines de diaris?

Surt d'una conferència d'Artur Mas a Madrid, en un entorn universitari, i no va dir res de nou, res que no hagi estat dit moltes vegades. Va dir que si l'Estat té una proposta diferent de la de quedar com estem, una proposta de millora substancial de l'autogovern, que la presenti, i es podrà parlar d'incloure-la com una de les opcions en la papereta del referèndum, i que la defensin en la campanya. Però Mas no renuncia al referèndum, ni al fet que la independència sigui una de les opcions, que és la que proposa el seu partit. Per tant, dues coses clares: és l'estat qui ha de moure peça, i la celebració del referèndum és irrenunciable. Dient això, Mas no discrepa ni gota de Carles Puigdemont, que es mostra disposat a negociar amb l'estat la data, les garanties i les preguntes del referèndum, però en cap cas la seva celebració. I aquesta és justament la línia vermella que el govern Rajoy ha promès no deixar passar: «no es realitzarà», ha dit desenes de vegades. Ni al Palau de la Generalitat ni al de la Moncloa no es poden fer enrere de les respectives posicions sense patir un desgast polític insuportable.

S'està obrint pas una altra formulació: que sigui l'Estat el que sotmeti a consulta la seva oferta de millora de l'autogovern, confiant que una gran majoria de catalans no vol realment la independència, sinó més diners i una mica d'afalac. Però aquesta demanda d'afalac no se satisfaria sense una aparença de tracte preferent i bilateral, capaç d'aixecar reaccions irades en un nacionalisme espanyol que és extens i arrelat, i va molt més enllà de la ultradreta tronada d'inspiració racial.

Aquest cúmul de dificultats l'haurien de saber els que especulen amb la resurrecció de la tercera via, i segur que en són conscients els que animen el fantasma. Per quina raó hi insisteixen és una qüestió interpretable, però la idea que el govern espanyol vol negociar, i és el català qui s'hi nega, encaixaria bé amb el relat que presenta l'independentisme com una amenaça a la democràcia. Una amenaça que cal combatre.