El Banco Popular tenia fama de ser el banc millor gestionat. De mida mitjaneta, però solvent i sòlid. Això era en temps dels germans Valls Taberner. De l´Opus Dei i molt austers en la seva vida personal i professional. Xavier Valls va deixar la presidència del banc el març de 2006 poc després de la mort del seu germà Lluís amb qui havia compartit la direcció de l´entitat. Cada acció del Banco Popular valia aleshores 12,52 euros. El substitut dels Valls Taberner, Ángel Ron, ha abandonat aquesta setmana la presidència deixant el preu de cada acció en 0,839 euros. Una pèrdua de valor del 92%! Aquella persona que el 2006 va invertir mil euros ara només en recuperaria 67. Molts petits inversors -alguns van alçar la veu endebades en la junta d´accionistes de dilluns passat- han perdut els seus estalvis sense possibilitat de reclamació com en les preferents i altres productes financers. La renda variable té aquests riscos. Els únics que sempre hi guanyen i no assumeixen mai riscos són els alts executius de les entitats bancàries. Ángel Ron, artífex d´aquesta ruïna, marxa del banc amb un fons de pensions de 24 milions d´euros: tindrà una pensió vitalícia d´1,1 milions d´euros anuals. Això, a part del milionari salari que ha percebut mentre arruïnava el banc, els petits inversors i situava molts treballadors a les portes de l´atur. El mateix dia que coneixíem la indecent pensió d´Ángel Ron (més indecent, per quantia, és la de César Alierta però aquest almenys ha fet crèixer Telefónica), Fedea, una Fundació impulsada per les principals corporacions bancàries, d´energia i de telefonia d´aquest país, ens avisava que ens anem preparant per jubilar-nos als 68 anys i que, en les actuals circumstàncies, el deteriorament del poder adquisitiu pot arribar al 30% durant la vida de la pensió. Més anys de treball i menys pensió. Se´ns pixen a sobre i diuen que plou.
