El ple del Congrés ha aprovat la comissió d´investigació parlamentària sobre la gestió de la crisi bancària i el rescat bancari del 2009 i 2010. Hi torna a haver dues comissions d´investigació al Congrés, després de 13 anys. En el seu moment es va fer bé d´injectar diner públic per evitar la caiguda de quatre entitats bancàries. El seu enfonsament hauria suposat l´enfonsament dels estalvis de milions de ciutadans. La qüestió és que es van aportar 60.000 milions i sis anys després només s´ha recuperat un set per cent d´aquesta quantitat. Responsabilitats polítiques evidents s´hauran de ventilar sobre els errors en els òrgans de supervisió del sector bancari: el Banc d´Espanya, el Ministeri d´Hisenda i la Comissió del Mercat de Valors, que va autoritzar la sortida a borsa de Bankia.
França
Aquesta setmana hem sabut alguns elements més del programa electoral del candidat Emmanuel Macron. Proposa un increment del salari mínim, una reducció del sector públic, una baixada de l´impost de societats i la supressió de l´impost de successions. Ja es pot dir clarament que Macron té un programa allunyat del govern socialista que ell va servir durant dos anys com a ministre. La fidelitat de vot és fluctuant entre Macron i Fillon. De fet, el més sensat que hauria de fer Fillon a favor del seu partit seria retirar-se. Però ara com ara no ho té en compte. Els diputats del seu partit que tenen eleccions parlamentàries el proper mes de juny estan astorats i amb poc marge de maniobra. François Bauyrou, un home amb trenta anys a la primera línia política, ha sabut jugar les seves cartes. Així estan les coses: un exministre socialista d´Hollande i un exministre de Chirac fent front comú a la irritació xenòfoba de l´extrema dreta. D´aliances d´aquestes en veurem més en el futur.
Ucraïna
Aquesta setmana s´ha sabut una notícia inquietant de contactes de l´advocat personal del president Donald Trump, Michel Cohen, amb l´oposició ucraïnesa. La desestabilització del país és un escenari possible. L´acord passaria per la consolidació de l´annexió de Crimea, la retirada de les tropes prorusses del Donbas i segurament un nou govern a Kíev. Que lluny, aquells temps de les revolucions de colors taronges i vermelles finançades per les fundacions de George Soros, l´home amb una agenda oculta poderosíssima. Seria una revolta de primavera.
Argentina
Ha causat una molt bona impressió la visita del president d´Argentina, Mauricio Macri, a Madrid, aquesta setmana. El populisme i la retòrica han quedat aparcats i van declinant a Sud-amèrica. En el seu discurs davant de les Corts espanyoles, els de Podem no l´aplaudeixen i una part dels diputats del PSOE tampoc. Així, que les esquerres espanyoles es miren de reüll i perden l´energia propositiva. Macri ha causat impressió, la seva esposa, Awada, encara més.
Les incorporacions silencioses
Ja és hora de posar en valor les incorporacions al projecte del Partit Demòcrata d´alcaldes i regidors provinents del món dels independents i del món d´Unió. En sis mesos, s´han fet del PD 127 nous càrrecs electes locals, dels quals, 68 antics regidors de l´extinta Unió. Concretament, 10 alcaldes i la presidenta del Consell Comarcal de la Ribera d´Ebre. També 17 alcaldes independents. I l´antic senador d´Unió per Lleida Manel Plana. Es preveuen noves i destacades incorporacions en breu. Quan el temps de Junts pel Sí entra en la recta final i s´ha de reconfigurar un gran espai de centre sobiranista, es perfila un reagrupament que tindrà el 2019, eleccions municipals, el seu banc de proves. Les coses ara es fan bé i amb prou temps, en aquest camp. Noves i destacades incorporacions en breu. No s´havia de fer res agressiu ni ofensiu entre antics socis. Ara que els ametllers ja estan florits, que ja han passat nou mesos, això ja es pot dir.
D´on venen?
L´editorial d´autor del Corriere della Sera de dijous passat es preguntava: «Són de dretes o d´esquerres els votants de Trump de les zones deprimides del Middle East americà? Són de dretes o d´esquerres els votants de Marine Le Pen dels barris perifèrics de les grans ciutats franceses? Simplement són votants desesperats que han quedat despenjats del tren del progrés, l´ascensor social, en l´època de la globalització poc governada i regulada. I els treballadors amb salaris miserables que han de continuar depenent de l´ajuda social. Els sous d´alguns treballadors del sector carni il·lustren aquesta situació. Mentrestant, els estibadors es preparen per lliurar una de les batalles corporatives més ferotges que hem viscut en temps.
