El Clot d'Espolla

26.02.2017 | 08:26

Aquests dies torna a haver-hi molts visitants al clot d´Espolla per veure un fenomen singular a casa nostra. Vaig escriure un article sobre ell el 27 de novembre de 2005 i ara refrescaré alguna de les coses que vaig dir llavors més alguna afegida que ara sé.
El Clot d´Espolla és un estany intermitent que es forma entre Banyoles i Serinyà, al pla de Martís, a 221 m sobre el nivell del mar. El que el fa especial és que es troba 45 metres més amunt que l´estany de Banyoles, essent la mateixa aigua que els alimenta. La raó del fenomen és un complex sistema càrstic i hidràulic que permet la intermitència de l´estany de Martís i la continuïtat del de Banyoles.
L´alimentació d´aquests llacs prové de l´Alta Garrotxa, entre la riera de Beget, la riera d´Escales i la riera de Sant Aniol, que acaben formant el riu Llierca que conflueix al Fluvià a Sant Jaume de Llierca. Tot aquest sistema calcari format per enormes plegaments ha propiciat que l´aigua es filtri cap a sota terra i aquests rius estiguin normalment secs, de forma parcial o total. Està provat que l´aigua que es filtra aquí és la que surt a Banyoles, 11 mesos més tard en condicions normals i a 32 km de distància.
L´espai entre Beget i Escales és on anem a caminar a l´hivern. Sovint anem de la Farga de Beget a Escaladuix pel mig de la riera seca, i és just a la Farga on la riera de Beget s´amaga. La riera té una direcció Oest-Est i, just quan arriba a la Farga, gira a Nord-Sud. En fer el canvi de direcció troba la muntanya del Bestracà i es veu obligada a tornar a girar. És aquí on desapareix la riera, essent visibles les bombolles de l´aire que extreu quan entra terra endins. Doncs bé, com que els diumenges al matí de l´hivern camino per aquells llocs i a la tarda passo per davant del pla de Martís em va ser fàcil veure que, quan la riera tornava a tenir forma contínua, passant per sobre el llit, l´estany del Clot d´Espolla tornava a brollar.
L´esquema hidràulic és el d´un vas comunicant que té la part més elevada a la Farga de Beget, a 435 m i la part més baixa el Fluvià a Besalú a 150 m i l´estany de Banyoles a 176 m. En períodes secs les rieres de l´Alta Garrotxa van eixutes i l´aigua surt al Fluvià i a l´estany de Banyoles, però quan plou molt a la capçalera de l´Alta Gar­rotxa apareix l´estany del Clot d´Espolla que sobreeixeix en una riera que travessa tot el pla de Martís i acaba saltant al Fluvià pel salt de Martís.
Com és que l´aigua no surt més a l´estany de Banyoles, essent més baix de cota? L´explicació és que el llit de l´estany de Banyoles està format per margues impermeables. Durant la seva formació s´hi van barrejar uns fils de guix que l´aigua, amb el temps, s´ha encarregat de dissoldre. És per aquests fils, autèntics xiclés, forats petits, per on brolla l´aigua de l´estany de Banyoles. La pèrdua de càrrega és tan elevada que un augment del nivell del vas comunicant a la capçalera no augmenta el cabal que hi passa. L´augment de pressió del sistema soterrani fa possible llavors que l´aigua surti al Clot d´Espolla. La pressió necessària perquè l´aigua brolli al Clot és de 260 m, uns 26 bar.
Aquest episodi del Clot d´Espolla va començar el dimarts 14 de febrer, després de ploure 123 litres/m2 a la capçalera de l´Alta Garrotxa i que sumés un total de 189 litres/m2 entre gener i mig febrer. L´anterior episodi va ser el novembre de 2015 després d´una llevantada que va deixar 136 litres el dia 3 de novembre. El dia 4 ja va sorgir el Clot, però no va arribar a emplenar tot el vas per arribar a sobreeixir pel pla de Martís. Vaig poder veure les bombolles de l´aire que surt dels brolladors. Per tant, ja sabem que un sol episodi de pluja de 130 litres/m2 no és suficient, car no emplena tot el sistema soterrani. Cal que el període de pluges sigui una mica continuat i sumi més de 180 litres/m2.
L´aire és una part important del sistema pel fet que és un fre a la circulació de l´aigua, un autèntic tap. Així, primer es necessita una pressió determinada per treure l´aire dels canals d´aigua i, una vegada l´aire és fora, amb el sistema encebat, es necessita menys pressió perquè l´aigua surti, els canals fan el buit i permeten que l´aigua surti més temps.
Aquesta complexitat és la que fa possible que en el Clot d´Espolla hi visquin encara els triops, crustacis més antics que els dinosaures, amb 220 milions d´anys, possiblement els animals més vells del planeta. Els triops es reprodueixen de forma hermafrodita al cap de 15 a 20 dies, viuen entre 50 i 90 dies i no tenen depredadors en no haver-hi peixos perquè l´estany és intermitent. Els seus ous romanen secs enmig del fang, protegits de la calor i el fred, i això permet que, quan torna a haver-hi aigua, neixin els crustacis i tinguin temps de tornar-se a reproduir, fenomen que es diu diapausa. Un exemple de supervivència infinita.
El fenomen del Clot d´Espolla és una meravella de la natura, essent difícil d´entendre com no és un fet més explicat i més conegut per la gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema