El dietari

Primer passeig reposat pel nou front marítim de l´Escala obra de Carlos Ferreter. El gran encert de la impactant transformació és que han desterrat els vehicles i els passejants han reconquerit el poble. La primera línia de l´Escala, que era una mena d´anarquia cisellada pels anys i el mal gust, ha quedat uniformitzada. És una obra arriscada, pròpia dels agosarats projectes dels vells ajuntaments de l´era maragalliana que tant irritaven la seva antítesi pujoliana, de gustos estètics molt més continguts.

Dit això, a mesura que vaig caminant tinc la sensació d´estar dins de quelcom que aspira a ser obra d´art, més que un passeig marítim obra d´un arquitecte. La sensació en tot moment és d´un excés d´ordre teutònic per ser el passeig d´un poble mediterrani. L´altra sensació és agradable. És de gran profunditat, de molta amplitud i de geometria relaxant. En tot moment el passeig t´empeny cap al mar. Sobretot si ho contemples assegut des del banc que encercla un estrany i gegantí arbre que hi han plantat i que sembla el salze boxejador de les pel·lícules de Harry Potter. El paviment és molt net i fa formes ondulades, com si volgués ser una prolongació sòlida de les onades. Però pel meu gust les llambordes són massa fosques i més adequades per a un paisatge volcànic. L´únic angle recte del passeig incorpora uns extravagants bancs metàl·lics -en forma de barbacoa moderna- que no els entenc però que són molt còmodes, segons la meva acompanyant.

M´endinso per la teranyina de petits carrers de la vella Escala mentre penso si m´agrada o no el canvi. M´agrada molt més que el paisatge desbaratat que hi havia, però no sé fins a quin punt m´agrada molt. Requerirà més visites, cervesa freda, i observació calmada de l'hipnotitzant golf de Roses.

Diumenge - Els gats del circ

El circense Genís Matabosch és l´home que més garrotades rep de les comarques de Girona. Merescudes o immerescudes hem de reconèixer que atrau les polèmiques d´una manera brillant i inigualable. Primer pel seu projecte de Museu del Circ, que molts figuerencs rebutgen i, ara, pel mateix Festival del Circ que, amb gran èxit, organitza cada any.

Els animalistes han posat el seu infatigable punt de mira damunt seu perquè apareixien gats en un dels espectacles. Diuen que no forma part de la naturalesa felina -que és antinatural- fer el que fan en aquest espectacle. En canvi, segons sembla, entra dins de la seva naturalesa i no és antinatural estar dins d´un pis petit i asfixiant, anant del llit al sofà i de manta en manta, menjant d´una llauna o pinso i només sortint per anar a la perruqueria o al veterinari.

Darrere de la noble creuada dels animalistes sempre he pensat que hi ha sobreactuacions que els resten raons i adeptes.

Dilluns - Manen les armes

Consumat l´advertiment dels militars al municipi antimilitarista de Celrà. Aquest poble va prohibir maniobres i marxes militars i la reacció de l´exèrcit ha estat enviar, per primera vegada, soldadets a fer la cabra per les seves gavarres.

D´aquesta manera Javier Mur, el comandant militar de Girona, a l´estil dels vells governadors de les Filipines, pixava en el seu territori per fer una advertència clara: aquí continuen manant els que tenen armes. Advertiment a pacifistes, als de la barretina, als de l´estelada i als runners.

Dimarts - Debats copulatius

Quan fa 11 anys el Bisbat va decidir, encertadament, cobrar per accedir a la catedral de Girona, hi va haver un encès debat, amb grans dosis d´escàndol que, amb poc temps, es va apagar fins a esfumar-se del tot.

En molts aspectes som un país copulatiu. Ens apassionem tant amb els debats que explotem però triguem poquíssim a abandonar-los. Quasi ningú recorda el debat dels tres euros de la Catedral i el temps ha acabat donant la raó al Bisbat. L´any passat el temple va ser visitat per 230 mil persones.

Mesures com aquestes s´haurien d´estendre a tot el patrimoni cultural. És un mecanisme d'autodefensa contra l´inevitable augment del turisme que ja ha aconseguit erosionar més que els quatre elements clàssics.

Dimecres - Marihuana

Com una «multinacional», han definit els Mossos el latifundi de marihuana que regentava a l´Alt Empordà la corporació dels Capirote.

La policia catalana ha caigut en una espiral similar a la que a principis del segle passat van entrar els agents del tresor americà quan van intentar treure l´alcohol dels bars i de les cases. Els Mossos persegueixen una substància que està acceptada per la majoria de la societat i que, a més a més, les lleis toleren per a consum personal i permetent la comercialització de les seves llavors.

Mentre es mantingui en aquesta mitja clandestinitat, la producció massiva de la marihuana la controlaran personatges de la indústria de la delinqüència. No trigarem massa a arribar a la conclusió que cal legalitzar la producció professional i reglada.

Dijous - Robatoris legals

L´exèrcit, la Guàrdia Civil, Adif... fa dècades que treuen rendiment de propietats robades al llarg de la història a punta de pistola. Antigues bases militars, casernes dels verds i estacions, que van ser expropiades forçosament i, en la majoria de casos, sense pagar res a canvi i que ara, fora d´ús, intenten vendre a preu d´or. Alguns exemples els tenim amb la base Loran C de l´Estartit, que des de fa anys Defensa intenta col·locar per mig milió d´euros (ara ho ha rebaixat a cent mil) o la caserna de la Guàrdia Civil de Portbou, que va ser cedida en el seu moment pel municipi als carrabiners de Costes i que, ara, després d´enderrocar-la, el Ministeri de l´Interior intenta especular amb el terreny en lloc de tornar-la al poble, el seu legítim propietari. Ha quedat un solar ronyós al mig del poble que serveix de pàrquing particular per als guàrdies i per plantar una bandera a l´estil Perejil.

Divendres - Josep Maria Casadevall

La carrera fiscal transita per temps obscurs. Massa política dins de la justícia i massa justícia a la política. Per això un fiscal discret, educat, que evita el soroll i que és contrari a convertir el seu ofici en un circ, tingui avui en dia difícil encaix en aquest podrimenter. Actualment s´idolatren fiscals que llencen el fum de la cigarrera a la cara.

Josep Maria Casadevall ha estat un fiscal en cap de Girona extremadament discret i gens polititzat. Sovint criticat per no clavar l´ullal en temes polítics sospitosos però que ell ha defugit perquè, probablement, tècnicament no hi veia possibilitats. De les dues o tres entrevistes que li vaig fer em va costar Déu i ajuda treure un titular. Per entrevistar Casadevall en primer lloc necessitava paciència i un matí sencer perquè és un home de vocació molt didàctica. Vol explicar-ho tot molt bé, reclama que després es traslladi amb precisió i dribla magistralment les polèmiques. És un autèntic geni endormiscant el reporter que li vol arrencar un titular ràpid.

Estigueu atents per veure què significa i què passa després de la renúncia de Josep Maria Casadevall a continuar al capdavant de la fiscalia de Girona.