Andreu Claret és un escriptor eficaç, brillant i convincent. Ho vam veure amb El secret del brigadista. Ho constatem de nou a Venjança. Claret és un novel·lista excel·lent, però és molt més que un autor convencional. La seva trajectòria és apassionant, des de la seva implicació directa amb personatges i esdeveniments decisius de la nostra història, com Tarradellas i Carrillo, a la seva destacada i persistent labor periodística, la seva tasca docent universitària i la seva condició d´un home que s´ha amarat, amb intel·ligència, sentit crític i sensibilitat, de cultures i paisatges diversos. La seva visió sobre la realitat humana és, doncs, polièdrica i matisada, d´una riquesa insòlita. N´hi ha prou de recordar que va liderar l´Institut Europeu de la Mediterrània i que ha dirigit la Fundació Anna Lindh pel diàleg cultural, amb seu a Alexandria. I és precisament la seva vinculació amb Alexandria la que li aporta un bagatge preciós que es projecta a cada pàgina d´aquesta magnífica novel·la. Venjança, des de la contemporaneïtat més directa (hi trobem, per exemple, el papa Francesc), incorpora referències constants a l´Alexandria mítica fundada per Alexandre i on es van construir la famosa Biblioteca o el Far monumental, la que va viure l´existència fascinant i tràgica d´Hipàtia, la que va ser casa i refugi per a savis de l´antiguitat com Plotí o Eratòstenes. Claret, que coneix bé l´Alexandria d´avui, ens hi acosta amb una novel.la d´acció, però alhora gens superficial. S´hi entreteixeixen sentiments, emocions, passions que donen gruix a la narració. Venjança és una obra d´un ritme narratiu cinematogràfic magistralment trenat, que atrapa el lector. Els personatges estan ben perfilats, començant pel d´Aileen, una americana que fuig d´un passat amb un marit que li va deixar a la cara una cicatriu i que s´instal·la a Alexandria per escriure, continuant pel noi Omar, pel policia Abu, per l´espia Karla,...La novel·la ens immergeix de ple des de l´inici en la ciutat tumultuosa d´ara («Abans de llençar-me a l´oceà d´éssers humans que envaeixen totes les escletxes de la ciutat», «Tots el qui omplen la Corniche, quan les llums s´encenen, són feliços o ho semblen») sense obviar-ne la dimensió històrica i ens capbussa també a l´oasi de Siwa, al monestir de Santa Caterina al peu del Sinaí i a altres escenaris on el fil de l´argument es va desplegant: Cracòvia, Roma,... L´assassinat d´un antiquari amic d´Aileen desencadena la recerca d´un assassí (ell mateix també tot seguit assassinat) i de l´arqueta que va robar a l´antiquari en cometre el crim, que provenia de l´oasi de Siwa i que contenia pergamins antics grecs, que ens duran cap al món d´Hipàtia («Una dona que l´Església va tractar com una bruixa perquè els feia por»), una història relligada amb la d´un palimpsest del seu defensor Sinesi de Cirene. Venjança és un llibre polièdric, que combina amb criteri i encert acció i personatges, intriga i sentiments, cultura i imaginació,... Deixem-nos seduir per la màgia d´un gran llibre.
